DIari de campanya: Quarta setmana

Les meduses, de la mateixa manera que els virus són organismes estèticament molt bonics

Fa bastant de temps que em rodava pel cap la possibilitat de poder editar en paper les històriesdemar. Quan em decideixo a fer-ho sembla que he escollit el pitjor moment possible amb una crisi sanitària, econòmica i social sense precedents.

Sempre he estat una persona positiva i penso que dels mals moments n´hem de treure un aprenentatge. Això és precisament el que m’agradaria que passés quan aquest malson s’acabi.

La campanya és a la recat final. La fita és a tocar. Encara hi sou a temps de participar. Recordeu l’enllaç per col·laborar en la campanya Històriesdemar: el llibre és

https://vkm.is/historiesdemar

Us deixo dues històries de mar relacionades amb els moments que estem vivint: Haurem de menjar meduses? i El misteri de les nacres

Diari de Campanya: Tercera setmana

Amb en Quico a Cala Estreta


Just avui estem a meitat de la campanya Històriesdemar: el llibre. De manera lenta però segura van arriban les aportacions. Esperem que el vaixell de les històriesdemar arribi a bon port.

El maleït virus acapara tota la informació i, es clar, la preocupació i les prioritats de tots nosaltres són altres en aquests moments.

Recordeu l’enllaç per col·laborar en la campanya Històriesdemar: el llibre és

https://vkm.is/historiesdemar

Aquesta setmana us deixo aquest enllaç on us podreu descarregar el primer capítol del llibre.

Que tingueu una bona lectura.

Verkami/HDM, diari de campanya (3): segona setmana

Acabo la segona setmana amb un lleu increment en les aportacions. El projecte, granet a granet, va aproximant-se a seu objectiu. Històriesdemar: el llibre ja ha aconseguit 1945 €. Això vol dir que estem al 54 % del projecte.

Fins avui 56 mecenes han participat en el crowfunding de la campanya.

Encara queden 26 dies per aconseguir els 3550 € necessaris per tirar endavant aquest somni.

Donar les gràcies a tots el mecenes i encoratjar-vos a tots a participar en la campanya i a fer-ne difusió entre els vostres cercles i amistats.

Recordeu l’enllaç per col·laborar en la campanya Històriesdemar: el llibre és:

https://www.verkami.com/projects/26024-historiesdemar-el-llibre

Un de les recompenses més populars és el Pack Port, aquí teniu un enllaç perquè sapigueu com funcionava fins fa molt poc la subhasta de peix en totes les llotges. En el Pack Port, a més de visitar la subhasta, coneixerem les diversos arts i ormeigs de pesca i el seu funcionament.

Verkami/HDM. Diari de campanya: primera setmana

Després d’una primera setmana intensa de campanya ja hem aconseguit 1650 € d´aportacions. Això vol dir que ens falta molt poc per arribar al 50% del projecte.

Fins avui 45 mecenes han participat en el crowfunding de la campanya Històriesdemar: el llibre

Encara queden 33 dies per a aconseguir els 3550 € necessaris per a tirar endavant el meu somni.

Donar les gràcies a tots el mecenes i encoratjar-vos a tots a participar en la campanya i a fer-ne difusió entre els vostres cercles i amistats.

Fins avui hi ha:

  • 16 mecenes han aportat al Pack llibre
  • 16 mecenes han aportat al Pack llibre a casa
  • 8 mecenes han aportat al Pack port
  • cap mecenes han aportat al Pack a peu
  • 5 mecenes han aportat al Pack en caiac

Com que el Pack a peu és una recompensa súper interessant us passo aquest enllaç perquè tots els que vulgueu en pugueu fer un tastet. Es tracta d´un itinerari a peu resseguint el camí de ronda entre la platja de La Fosca i Calella de Palafrugell. Un recorregut que m´ha inspirat moltes històriesdemar.

Recordeu l´enllaç per col·laborar en la campanya Històriesdemar: el llibre és

https://www.verkami.com/projects/26024-historiesdemar-el-llibre

Històriesdemar: el llibre (1). Inici de la campanya

Després d’uns quants mesos preparant-ho tot, avui inicio la campanya de micromecenantge a través de Verkami, per a recollir fons per a editar i publicar Històriesdemar: el llibre.

En total necessito 3550 € que aniran íntegrament destinats a la publicació del llibre. Es tracta d´una selecció de 150 històriesdemar (hdm) agrupades en deu capítols segons la seva temàtica.

Després de vuit anys publicant setmanalment m’he decidit a intentar fer un recull en paper d’algunes de les hdm. Ara, tinc quaranta dies per a aconseguir el meu repte i fer realitat el meu projecte.

Tots els que feu aportacions al projecte obtindreu, a més del llibre, unes recompenses pensades amb molt de “carinyu”. Experiències úniques al voltant de l’univers de les hdm.

Participar en la campanya es molt senzill, només heu d’entrar a la meva plana web de verkami, us registreu i feu l´aportació que més us convingui i a canvi obtindreu una recompensa única. Els diners només se us cobraran en cas d´aconseguir l’objectiu de la campanya, es a dir, els 3550 € necessaris per a la publicació.

L’enllaç a la campanya:

https://www.verkami.com/projects/26024-historiesdemar-el-llibre

Moltes Gràcies

Ofiures: Les Estrelles de vidre

Les ofiuroïdeus són un grup d´equinoderms amb un aspecte extern que ens recorda molt a les estrelles de mar. Amb cinc braços, de simetria pentaradiada i d´aspecte reptant. El seu aspecte fràgil, fa que alguns les anomenin estrelles de vidre.

Les ofiures tenen un disc central molt marcat amb plaques molt visibles del que hi surten cinc braços, en alguns cassos ramificats. Els seus braços, a diferència de les estrelles són més prims i esvelts, formats per artells amb una musculatura que els dona mobilitat i flexibilitat que recorda al moviment serpentiforme. El seu moviment és normalment horitzontal i molt reduït verticalment.

La boca, com en les estrelles, té posició ventral i està evoltada de plaques que actuen com a mandíbules. No tenen anus i els productes no digerits són expulsats també per la boca. Els sexes normalment són separats malgrat que hi ha alguna espècie que és hermafrodita. Com les estrelles, tenen certa capacitat de reproducció asexual. Es reprodueixen sexualment amb fecundació externa i el seu desenvolupament és indirecte. Hi ha però alguna espècie que és vivípara. La forma larval de les ofiures, la larva ofipluteus, una larva molt característica de forma cònica proveïda de quatre parells de braços i allargats que és fàcilment observable en el plàncton marí.

Les ofiures tenen un aspecte inconfusible

Malgrat que hi ha espècies carnívores, la majoria s’alimenta de partícules en suspensió en l´aigua. Les estrelles de vidre són animals d´hàbits nocturns. Viuen en fons rocosos poc il·luminats. També les trobem en esquerdes, extraploms i a sota de les pedres en indrets amb poca llum. Molt actives durant la nit. Són fàcilment observables quan es practica l´snorkel nocturn. Poden presentar una gran diversitat cromàtica entre els exemplars d´una mateixa espècie.

A la mediterrània hi ha una trentena d´espècies diferents, algunes d´endèmiques. Entre les espècies més comunes destaquen: l´estrella de potes bruna (Ophioderma longicauda), l´estrella de potes espinoses (Ophiothrix fragilis), la ofïura negra (Ophiocomina nigra), el fregall (Astrospartus mediterraneus), Amphiura chiajei i Ophiomyxa pentagona. De totes, l´estrella de potes espinosa és l’ofiuroïdeu més abundant a la nostra costa. Presenta el cos i els braços recoberts d´espines molt evidents.

L´única espècie mediterrània que presenta els braços ramificats és el “fregall”. Viu entre els 50 i els 200 m. És una espècie epibiont que viu sobre d´algunes gorgònies com la gorgònia vermella (Paramuricea clavata) i la gorgònia blanca (Eunicella sp) entre d´altres. Aquesta espècie es pot arribar a confondre amb les clavellines malgrat que aquestes formen part de l´ordre dels crinoïdeus, també anomenats lliris de mar. Això però és una altre històriademar.

Amb l´aigua al coll

Que els joves tenen una aposta decidida pel canvi climàtic, això que es pot anomenar ‘síndrome Greta’, permeti’m que ho dubti. Està molt bé sortir a manifestar-se pel canvi climàtic fins que no et demanin que contribueixis a pagar-ho (José Borrell)

No confio gens en els polítics. Només es mouen per interessos, quan l’actuació que han de fer pot tenir rendiment electoral immediat. Quatre anys per un polític és tota una vida, el temps que té per acontentar la parròquia i aconseguir continuar vivint del xollo quatre anys més. Si parlem de política d´alt nivell, en general les persones que tenen càrrecs, com en José Borrell, porten moltíssims anys apoltronats i no mouran ni un sol dit per canviar l´estat de les coses. Els importa una merda el món que deixaran darrera. Tant de bo el “síndrome Greta” faci que els joves siguin molt més valents del que ha estat fins ara la classe política, i puguin canviar el món.

El canvi climàtic és un d´aquells reptes en els quals és impossible buscar un rendiment electoral a termini polític, i per tant, com està passant fins ara, no mouran ni un sol dit per intentar buscar solucions que inevitablement serien impopulars a curt termini.

Una primera conseqüència del canvi climàtic serà l´augment del nivells de l´aigua de mars i oceans i les conseqüències que se’n puguin derivar en episodis de temporals, que cada vegada seran més freqüents i més virulents. Un exemple molt clarificador és el que els polítics comarcals del Maresme han estat fent en els darrers trenta anys d´ençà la primera regeneració de platges.

Cal un replantejament total de la línia de costa i començar la seva deconstrucció

En la gestió del litoral estem assistint a un tipus de polítiques encaminades només en acontentar els sectors econòmics afectats, especialment el turístic i el de serveis. Les actuacions que s´hi ha fet d´ençà la primera regeneració de platges són clarament contràries a les que s´haurien de començar a plantejar si realment es vol lluitar contra l´escalfament global, la pujada del nivell de l’aigua del mar i intentar minimitzar els seus efectes.

Com sempre, després del temporal els principals sectors afectats van a plorar al polític de torn per aconseguir que els danys que s´han produït siguin reparats ràpidament per a continuar. Els alcaldes reclamen que es reparin els passeigs marítims malmesos i es restitueixi el mobiliari i infraestructures que el temporal s´ha endut. A més, paradoxalment els efectes catastròfics dels temporals són utilitzats per a contractar i accelerar projectes faraònics que com sempre només acabaran beneficiant als Florentinos de torn.

La única solució viable i raonable a tot plegat és començar a parlar de deconstrucció de la línia de costa i naturalització de la zona de platja i rere platja. Les platges fins fa cent setanta anys eren espais de transició i amortiguació entre el medi marítim i el terrestre. La línia fèrria va ser la primera gran alteració. Hem desprotegit la costa degradant les platges i ara, amb el canvi climàtic és cabdal tornar a aquesta concepció de platja. Els temporals marítims sobre la costa seran més freqüents i més forts, i cal un espai que actuï com a esponja i que absorbeixi la virulència dels temporals. I això només s’aconseguirà retornant a la platja tot allò que de mica en mica li hem anat prenent.

Al llarg dels darrers trenta anys, el que s´ha aconseguit amb les actuacions realitzades a la línia de costa és accelerar els problemes i els perills que ens portarà l´escalfament planetari. Enlloc d´intentar minimitzar el problema el que hem fet es sumar i fins i tot multiplicar aquests perills. Caldria retirar totes les infraestructures i serveis des de la N-II fins a la línia de platja: la mateixa N-II, la via del tren, els passeigs marítims, els càmpings de primera línia, els complexos turístics i la gran diversitat d´edificacions de tota mena. Retornar aquest espai a les platges perquè s´hi desenvolupi un sistema dunar i llacunes litorals. La creació d´aquest gran espai és la única cosa que ens protegirà dels embats de les onades i ens permetrà continuar vivint en aquesta estreta llenca de costa que és la comarca del Maresme.

Gorgònies: cases de veïns submarines

Les gorgònies pertanyen al grup dels Cnidaris ( meduses i coralls). Són organismes colonials que viuen fixats al fons, roques i d´altra tipus de substrat dur. Formen una estructura semirígida ramificada en un sol pla i en forma de ventall. Com tots els cnidaris presenten una fase de pòlip que és la que coneixem i una fase larvària planctònica. El creixement de la colònia es produeix per la reproducció asexual dels pòlips. Quan aquests es reprodueixen sexualment s´originen les formes planctòniques. La diferencia entre els coralls i les gorgònies està en la consistència de la colònia. Als coralls, l’estructura és rígida i de composició mineral i en les gorgònies es molt més tova i còrnia.

Els jardins submarins de gorgònies són una de les comunitat més interessants dels nostres fons marins. Foto: S´Agulla

Les colònies estan formades per milers de petits pòlips que es situen a les branques de la colònia talment com una cases de veïns. Cadascun d´aquests pòlips presenta vuit tentacles (octocoral·laris) provistos de cnidocists amb els quals capturen les partícules suspeses en l´aigua. La colònia en créixer, ho fa de manera perpendicular als corrents predominants per a poder capturar més fàcilment els aliments que l´aigua arrossega.

Les gorgònies formen part de coral·ligen, un paisatge submarí on prenen el protagonisme els animals i on les gorgònies són les espècies que estructuren aquesta. Les gorgònies amb la seva forma creen un hàbitat únic per a moltes espècies. Si equiparem els fons de gorgònies amb els ecosistemes terrestres, aquests organismes equivaldrien a les alzines d´un alzinar, la comunitat climàcica del bosc mediterrani.

Els fons de gorgònies, malgrat ser constituïts per representants del regne animal, ha estat considerat pels escafandristes com a jardins submarins. Es troben a partir dels 10 m de profunditat en els indrets més ben conservats.

Entre les espècies més destacades a les nostres aigües hi ha la gorgònia groga (Eunicella cavolinii), la gorgònia blanca (Eunicella singularis) i (Eunicella verrucosa), la gorgònia taronja (Leptogorgia sarmentosa) i la gorgònia vermella (Paramuricea clavata).

Les gorgònies i els coralls són veritables cases de veins submarines. Foto: S´Agulla

Precisament  gorgònia vermella és l´espècie més interessant i espectacular de totes. Es una espècie molt longeva, pot arribar a viure fins a 20 anys. El seu creixement és molt lent i és molt sensible a les pertorbacions sobretot les derivades de l´activitat humana. Els científics consideren a aquesta espècie com un indicador clau per la gestió mediambiental. Normalment, per elaborar plans de gestió de les reserves marines, els estudis es basen sobretot en les poblacions de peixos que són els organismes que responen més ràpidament als efectes de la protecció. Segons aquests científics, caldria incloure també a les gorgònies i d´altres espècies formadores d´habitats com a indicadors, ja que la conservació d´aquestes espècies és cabdal per a promoure un augment de la biodiversitat.

Entre les principals amenaces per a les gorgònies hi ha l’activitat humana: el propi busseig i alguns arts i ormeigs de pesca. D’altres factors serien la presència d´algues invasores, els mol·luscs depredadors de les colònies i l´augment de temperatura de l´aigua pel canvi climàtic.

Una experiència molt interessant relacionada amb les gorgònies l´està duent a terme l´entitat ambiental S´Agulla amb el projecte “Jardins Submarins de la Selva”. Això però és una altre històriademar.

Ermites marineres (II): Santa Cristina

Santa Cristina és l´ermita més marinera i popular de tota la Costa Brava és troba al terme de Lloret a la platja del mateix nom. Les primeres noticies del temple daten del 1376 malgrat que aquesta primitiva església ha desaparegut amb l´actual construcció, d´estil neoclàssic de finals del segle XVIII.

L´ermita està situada en un petit turonet que presideix de manera majestuosa la bonica racó de Santa Cristina i la seva veïna, Treumal. De fet, en aquest punt hi ha la divisió territorial entre Blanes i Lloret. Així Treumal és la darrera platja del primer municipi mentre que Santa Cristina és la primera de Lloret. El paratge format per aquestes dues platges i l´ermita talment com una mona de pasqua al cim és un dels més bonics i emblemàtics de tota la Costa Brava i ha estat font d´inspiració de nombrosos artistes. El límit marítim d´aquesta divisió territorial és S´Agulla, un bloc granític de forma inconfusible.

Els exvots, en la majoria dels cassos són embarcacions ens miniatura. Alguns d´ells daten del S. XVIII

La història de l´ermita és una història de sacrificis i d´esforços de les classes més populars. Va ser construïda a través de les aportacions dels seus parroquians i de la seva pròpia ma d´obra. Es per això que avui encara, l”Obreria de Santa Cristina” és l´entitat encarregada del manteniment de l´espai i de les tradicions com la diada de Santa Cristina o bé l´aplec dels Perdons que se celebra cada segon diumenge de quaresma.

L’interès artístic del temple ve entre d´altres del retaule de marbre italià policromat que presideix l´altar amb una pintura que il·lustra el martiri de la santa. Però per sobre de tot, per la seva col·lecció d´exvots lliurats pels mariners lloretencs en agraïment a la Santa per haver intercedit en salvar-los la vida en temporals i naufragis.

Santa Cristina és la patrona de Lloret i cada 24 de juliol, dia de la seva onomàstica, és celebra una la tradicional processó marítima on es transporten les relíquies de la Santa des de la platja Gran de la vila. El seguici d´embarcacions té molta anomenada i es una data senyalada per tots els lloretencs. La processo culmina amb el tradicional                S´Amorra, Amorra, una competició de llaguts de rem que rememora el passat mariner de la vila. Hi participen els nou clubs de rem de la vila que representen els antics gremis. Sembla ser que antigament les embarcacions de rem transportaven tota la comitiva fins a la platja. L expressió “amorrar” significa tocar terra amb la proa de l´embarcació. Així el primer llagut que S´amorra és el guanyador.

Es una pena, però avui Santa Marta li ha pres el protagonisme a Santa Cristina

Evidentment, un cop la comitiva arriba a l´esglesia se celebra una missa en honor la Santa on els canten els seus goigs. Acabat l´acte religiós es menja el tradicional “estofat”, un plat mariner que es serveix a tots els assistents. La jornada es clou amb el tradicional Ball de plaça o dansa de les almorratxes on es rememoren les incursions i els danys que els pirates barbarescos van inflingir en aquesta costa.

Des de fa anys, la bellesa de l´indret s´ha vist estroncada per la construcció d´un complex turístic de molt mal gust que altera enormement els paisatge. Un desastre urbanístic que ha hipotecat de per vida el que va ser un dels millors racons de la Costa Brava. La història, aquí, es va repetint.

Glòria o la disneylandilització del territori (1a part)

Aquesta entrada versa només sobre els efectes del temporal de mar sobre la costa catalana.

La llevantada Glòria ja ha passat, i al seu darrere un reguitzell de conseqüències de les quals els periodistes i l´opinió pública n´intenta buscar la raó. Que si es tracta ja d´una primera manifestació de l´emergència climàtica de la que tan en parlem i no fem res. Que si el temps està canviat i que cada vegada més la força i la devastació dels meteors serà major. Que, “si la abuela fuma que, si la abuela bebe”.

A nivell de temporal marítim, l´episodi no ha estat ni extraordinari ni en cap cas es tracta d´un fenomen sense precedents. Les llevantades, com la ocorreguda aquests dies, són situacions relativament normals en les nostres latituds. Per exemple, al setembre passat hi va haver una situació similar pel que fa a força del vent però, a diferència d´aquest cas, el pas del front per la nostra costa va ser molt ràpid, de menys d´un dia.

La depressió Glòria, va generar onades impressionats a la costa central

Evidentment, l’episodi produït per la depressió ha estat un dels més importants en els darrers any pel que fa a danys en infraestructures i en béns particulars i col·lectius. Caldria, però, fer una anàlisi d´aquests desperfectes i veure si realment la planificació i l´ordenació del territori s´ha fet de manera acurada o no. Estem assistint en els darrers anys a una disneylandilització del territori i a una planificació que es fa sense tenir en compte els riscos naturals periòdics.

En una anàlisi més seriosa dels efectes del temporal marítim sobre la costa veiem que, com sempre, passa el de sempre. Danys en les infraestructures de la primera línia litoral: en l´R1 de rodalies, en ports, en espigons i en dics de contenció. Danys en els passeigs marítims i el material urbà dels mateixos. Danys en espais ocupats en zones inundables. Pèrdua de platges regenerades a cop de decret i draga. En definitiva, afectacions a la nostra temeritat per permetre ocupar espais de transició que ens haguessin protegit en condicions com la d´aquests darrers dies.

Aspecte de la platja de Calella després del temporal

Ara, els consistoris de les zones afectades s´afanyen en reclamar al ministeri el “que hay de lo mio?” típic de després del temporal i tots, sense excepció, volen que abans de l´inici de la temporada turística, s´aboqui la sorra per tornar a tenir les platges com abans i que es restaurin els passeigs marítims i el mobiliari urbà malmès pel pas del temporal. Fins i tot l´Ajuntament de Barcelona, que paradoxalment ha declarat fa uns dies als quatre vents l´emergència climàtica, ara vol que es regenerin les platges perdudes. On és la coherència? Dragar el fons marí i regenerar platges és lluitar contra l´emergència climàtica? O és contribuir encara més a aquesta disneylandilització. Seria bo que alcaldes, ajuntaments i gestors del territori es llegeixin alguns dels documents de referència sobre aquest fet abans d´obrir la boca i fer el ridícul.

Sóc del parer que, els efectes marítims del temporal s´han incrementat entre molts altres factors per l´afany dels municipis en dragar i regenerar platges al servei del turisme. De la mateixa manera que alguns sistemes de pesca han modificat l´orografia del fons marí, la política de dragatge ha produït uns efectes similars. S´ha dragat sorra de les conques de sedimentació que s´ha abocat a les platges que poca a poc han anat perdent i aquest volum de sorra s´ha distribuït a primera línia litoral creant barres que el que fan és potenciar el creixement de les onades i els seus efectes devastadors en cas de temporal.

Ahir, en Narcís Prat va publicar un article on exposa molt clarament la situació en la que estem. Us copio el seu darrer paràgraf on crec que està la clau de volta de tot plegat. “La pròxima vegada que votem, pensem en aquestes prioritats i no en la simplicitat dels arguments d’aquells que volen dividir-nos en bons i dolents. Si no canviem, tots serem els dolents de la pel·lícula. Exigim als nostres polítics i gestors un canvi radical en les polítiques econòmiques.”

El cas particular del Pla de Grau-La Tordera i les afectacions sobre el Delta de l´Ebre seran però noves històriesdemar.