A l´encesa

L’encesa és una forma de pesca d’origen mil•lenari que va néixer a la costa del Cap de Creus. Les primeres referències daten de l’any 974 en la documentació trobada al monestir de Sant Pere de Rodes. Al 1331 hi ha els primers antecedents documentats en cales i platges d’aquesta regió. Malgrat no conèixer ben bé el seu origen el cert és que, des de molt antic, els pescadors coneixen el fet que les moles de peix eren atretes a la superfície per la llum. Aquest sistema de pesca va ser utilitzat aproximadament fins el primer deceni del segle XIX i quan apareix la teranyina que s’abandona definitivament.

xavega1

Pesca a l´encesa amb xàvega segons el “Diccionario històrico de los artes de pesca” de Antoni Sañez i Reguant (1791)

Consistia en atreure les moles de peix, sardina, seitó, verat, sorell cap a les platges amb l’ajut de la llum. Normalment es feia servir un caro com els que s’usaven pels arts de platja. Aquest bot duia a popa una mena de graelles de ferro en forma de teula capgirada anomenat faitó, fester o festó. En ell s’hi cremaven teies, especialment de pi, que produïen la llum. Per pescar s’utilitzaven dues embarcacions, el llagut del foc, que duia la llum, atreia el peix i l’intentava “aterrar” amb una bogada suau i tranqui-la i el llagut gros, embarcació que portava l’art de pesca.
Els llocs on es calava l’art eren sortejats diverses vegades a l’any entre les diferents companyies que es dedicaven “a l’encesa” i es donaven torns per a realitzar la pesquera. En el sorteig també s’establia el nombre calades de l’art. A Cadaqués el sorteig es feia antigament a cala Jugadora, d’aquí el nom.

llum

LLagut del foc segons una il.lustració de Francesc Oller (Bots i barques)

La pesca es realitzava entre els mesos d’abril a novembre. Els dies i les hores amb menys lluna eren les millors per efectuar el bol. La mola de peix es concentrava al voltant de la llum i era conduïda cap a la platja. A continuació s’envoltava per l’art fent un semicercle. Un cop completada aquesta operació, des de la platja estant, les colles de “terramaners” llevaven l’art per les seves “bandes”.
Les cales del Cap de Creus eren ideals per aquest sistema de pesca i un dels indrets més preuats era Taballera, motiu de conflictes tràgics entre cadaquesencs i selvatans per al seu domini.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Taballera, al cor del Golfet, va ser unes de les cales del Cap de Creus més cobejades per les companyies.

Antigament s’utilitzava el terme xàvega per a referir-se a aquest modalitat de pesca. Malgrat la confusió que ha existit al llarg de la història, la xàvega es pot considerar l’equivalent al de pesca a l’encesa, si bé aquest darrer terme era més usat al nord de la costa catalana i sobretot al Cap de Creus. En aquesta zona a l’art en deien bolitx, mot que avui encara s’usa per anomenar l’ormeig que s’utilitza per a capturar sonsos.
Aquesta confusió és la causa que la pesca a l’encesa hagi estat sempre envoltada d’una certa polèmica per part dels mateixos pescadors degut al suposat impacte que causava l’art en arrossegar-se sobre el fons.

Joan Salvador i Riera al seu manuscrit del 1722 ja es fa ressó d’aquesta confusió entre xàvega, bolitx i pesca a l’encesa. A l’any 1773 Manuel de Zalvide en el seu reglament expressa la seva preocupació per aquesta pesquera. Al “Diccionario historico de los artes de pesca nacional” del 1791 d´Antonio Sañez Reguart es continua amb aquesta confusió terminològica. Al 1884 hi hagué una forta campanya en contra a la pesca a l’encesa promoguda especialment pels sardinalers de la costa central. L’enrenou produït fou tant gran que el ministeri de marina encarregà un estudi per analitzar les repercussions d’aquesta pesquera. El resultat fou una Reial Ordre publicada el 6 de setembre del mateix any en la qual es deixa clar que es pot continuar practicant la pesca a l’encesa a la província marítima de Palamós. Emerencià Roig en el seu treball “La pesca a Catalunya” del 1927 ja parla que és una ormeig de pesca en desús.

eroig

Treball d´E. Roig sobre la pesca a Catalunya (1927)

Josep Pla en el seu assaig “bodegó amb peixos” dins O.C. vol. 2 fa una magistral descripció de l´encesa. També Hipòlit Nadal i Mallol al seu llibre “Algues: Prosses salobres” hi trobem el relat “a l´encesa”.

6 thoughts on “A l´encesa

  1. Sí!! potser és al mateix “Bodegó amb peixos” que en Pla parla dels pescadors de Port de la Selva i les seves activitats pel Golfet. Potser és en aquesta obra on diu que per la quantitat, forma i densitat de les bombolles que pugen, els pescadors sabien si el bol era de sardina, seitó o verats. Els meus primers verats des de caiac els vaig pescar amb jig i sense sonda. Vaig veure unes bombolletes que pujaven, vaig parar el caiac, vaig deixar caure el jig i just començar a remuntar-lo, que ja va picar el primer. Gràcies a haver llegit a ne’n Pla, qui ho hauria de dir! i està clar que des d’una barca no hagués vist cap bombolla. Em va fer ilu.

    • Martí, correcte, en el bodegó amb peixos quan parla del peix blau comenta el fet de les bombolles. Celebro que també t´agradi Pla, per a mí Aigua de mar té unes descripcions fantàstiques d´un indrets, tecniques i tradicions que hem perdut davant dels nassos.
      gràcies per ser un bon seguidor de les meves hsitòries

  2. Retroenllaç: A L´ENCESA d’Hipòlit Nadal i Mallol | HISTÒRIESDEMAR

  3. Retroenllaç: La teranyina | HISTÒRIESDEMAR

  4. Retroenllaç: Taballera, la reina | HISTÒRIESDEMAR

  5. Retroenllaç: Bonitoleres al Cap de Creus | HISTÒRIESDEMAR

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s