Quatre a la banda,….!!!

Fins fa ben pocs anys la subhasta de peix que es feia a la llotja era un dels principals atractius turístics de viles marineres com Arenys de mar. El moment més esperat del dia era a mitja tarda, quan les barques, un cop arribades a port, començaven descarregar la captura de la jornada i la posaven a la venda d’una manera molt singular. Abans de la construcció del port i a moltes viles costaneres, la subhasta es feia a la mateixa platja i fins hi tot a peu de barca. A Arenys de mar, durant molts anys la subhasta es va fer davant de l’actual plaça Lloveras.

Abans de la construcció del port, a Arenys el rotllo es feia davant del balneari Lloveras

Abans de la construcció del port, a Arenys el rotllo es feia davant del balneari Lloveras

Un cop descarregat el peix, la mercaderia es disposava en safates de vímet que es deixaven a terra. La subhasta començava quan els compradors, sobretot peixaters de proximitat, formaven el rotllo al voltant de les caixes de peix i de l’encantador, què era l´encarregat de posar-lo a la venda “cantant” els preus dels diversos lots. La subhasta era sempre “a la baixa“. A partir d’un preu prefixat elevat, l’encantador l’anava disminuint fins que un dels compradors amb un crit l’aturava i es quedava amb la panera de peix al preu acordat.

A Mataró durant molts anys s´ha fet la subhasta de peix a peu de barques. Normalment es feia a la platja dsel callao

A Mataró durant molts anys s´ha fet la subhasta de peix a peu de barques. Normalment es feia a la platja del callao

Els valors es cantaven sempre en “duros” (cinc pessetes) o el que és el mateix, tres cèntims d’euro. A més, també es cantava “a bandes”. Cada banda corresponia a cent duros (gairebé tres euros). Així si l’encantador començava amb un preu de sortida en “tres a la banda” això volia dir que el preu màxim d’aquell lot eren tres cents duros (una mica més de nou euros) i a partir d’aquell moment l’anava baixant unitat a unitat. D’aquesta forma s’evitava cantar xifres massa llargues.

Per exemple, si l’encantador començava la subhasta amb 400 duros ( uns dotze euros) deia:

-Quatre a la banda!!!
I a continuació cantava els decimals.
-noranta-nou, noranta-vuit, noranta set, …, tres, dos, u!!!
abans d’arribar al zero i si ningú l’aturava, continuava.
-Tres a la banda!!!
I tot seguit un altre cop, les unitats.
-noranta-nou, noranta-vuit, noranta set,…
I així successivament fins que algú l’aturés amb un crit.
-Meeeeu!!!

El lot que es quedava el comprador era normalment el contingut de la caixa que prèviament havien estat pesada. Antigament, a més de les bandes, els encantadors feien servir com a unitat de pes la rova. Cada rova de peix corresponia aproximadament a uns 10 kg.

La llotja d´Arenys era el lloc on es feia la subhasta "cantada" fins a l´irrupció de la informàtica

La llotja d´Arenys era el lloc on es feia la subhasta “cantada” fins a l´irrupció de la informàtica

A partir de la dècada dels setanta, moltes de les llotges de pescadors es comencen a modernitzar i la subhasta “cantada” va desapareixent de manera progressiva de la mateixa forma que les subhastes a la platja.

Ara una cinta transportadora, uns comandaments a distància, uns ordinadors i unes pantalles digitals han substituït als “encantadors” i a la seva màgia. Els avanços tecnològics i la dèria per al control i la seguretat han fet que el que havia estat fins aquell moment una tradició oberta, que atreia gent d’arreu s’hagi convertit en un acte totalment mecanitzat i tancat.

Quan es subhastava el peix blau de les teranyines el sistema canvia un xic. En aquest cas la subhasta es fa al matí i la mercaderia es ven “a caixes”. Els compradors, habitualment un peixaters majoristes, compren “a l’engròs”, és a dir, un mateix comprador pot adquirir fàcilment tota la captura d’una mateixa barca. En aquest cas el preu es fixa segons la llei de l’oferta i de la demanda i segons el volum de les captures dels dies anteriors i la saturació dels mercats. Avui en dia amb els telèfons mòbils els armadors i els majoristes es posen en contacte entre ells i sovint tanquen els tractes abans de descarregar la mercaderia a port.

La subhasta de Montgat espera ser catalogada bé d´interés cultural

La subhasta de Montgat espera ser catalogada bé d´interés cultural

Un dels pocs llocs on encara es manté una subhasta “cantada” a la platja és Montgat. Allò que era molt comú fa molts pocs anys s’ha convertit ara en un fet anecdòtic que pretén ser catalogat com a bé patrimonial immaterial d’interès cultural pel mateix ajuntament de la vila. La subhasta té lloc cada migdia a la mateixa platja i el aquest cas, el públic pot adquirir les paneres de peix en venda. L’única diferència però està en que els preus, és clar, es canten en euros.

3 thoughts on “Quatre a la banda,….!!!

  1. Retroenllaç: L´univers de les Nanses | HISTÒRIESDEMAR

  2. Retroenllaç: Peix de morralla | HISTÒRIESDEMAR

  3. Retroenllaç: La fi dels xarxaires? | HISTÒRIESDEMAR

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s