Aranyes: el perill sota els nostres peus

Quan nedem en aigües litorals i pensem en éssers vius potencialment perillosos, el primer que ens ve al cap són els taurons. En aquest cas els representants mediterranis: la tintorera i el marraix són la versió més modesta del temible tauró blanc de Hollywood i des del punt de vista de perillositat no representen cap mena de risc en les nostres aigües costaneres . Malgrat tot, la costa mediterrània no està exempta d’espècies perilloses. Les picades de les aranyes, juntament amb la de les meduses, són els incidents derivats de la fauna marina més greus amb que ens podem trobar a les platges catalanes.

aranyaEn el cas de les aranyes, la majoria d’incidències es produeixen en trepitjar-les quan estan enterrades a la sorra de la platja o en desenganxar-les de l’ham o de la xarxa amb els quals han estat pescades.

Les aranyes són peixos allargassats i comprimits lateralment amb un coloració molt variable i sovint críptica. Normalment hi predominen els blancs i els grocs amb bandes obliqües més fosques especialment a la meitat dorsal del cos. Mesuren entre els 15 i els 50 cm de llarg

peix_aranya_juan_antonio_torres

L´aranya és un peix litoral d´ambients especialment sorrencs. Foto: Juan Antonio Torres

Les aranyes són espècies que es troben sobre diversos substrats: sorra, fang o grava i preferentment a la zona litoral entre els 2 i els 25 m de profunditat on hi viuen enterrades a l’aguait del pas d’alguna presa: sobretot petits invertebrats i alguns peixets. Sovint quan es senten amenaçades ataquen i això fa que cada any es donin casos de persones que han rebut fiblades d’aquest peix

Quan parlem d´aranyes ens referim a unes quantes espècies: l´aranya blanca (Trachinus draco), l´aranya fragata (Trachinus araneus), l´aranya de cap negre (Trachinus radiatus) i l´aranyó (Echiichthys vipera). La característica principal de totes elles i que alhora les fan uns peixos a tenir en compte, és la presència de radis espinosos a l’opercle i a la primera aleta dorsal que inoculen un potent verí d’efectes hemotòxics i neurotòxics. Aquest verí de és una barreja de proteïnes, mucopolisacàrids i enzims que produeix una intensa irritació local que pot arribar a provocar la necrosi. La toxina del verí de l’aranya, al igual que el de les escorpores, és termolàbil, això significa que es desactiva i perd efecte amb la calor, així, el millor remei en cas de picada, es posar una bossa amb aigua calenta en contacte amb la pell per neutralitzar els efectes i fer que la inflamació i el dolor es redueixin. El bany amb aigua calenta ha de durar almenys mitja hora.

aranya cap

Les espines de la primera aleta dorsal i la que té en l´opercle són les que inoculen verí

La picada causa dolor local molt intens a l´ instant. En algunes ocasions es tant fort que pot requerir anestesia local. En casos més greus el verí pot causar marejos, vòmits, sudoració, nàusees, lipotímies i fins hi tot aturades cardiorespiartòries i gangrena. En casos molt esporàdics inclús pot arribar a produir la mort. Sovint la ferida s’infecta i les molèsties locals poden persistir durant alguns mesos.

Trachinus_draco_1_L

L´aranya es pesca amb difrents arts de pesca.

Els pescadors, quan les capturen, les manipulen amb molta cura per evitar les punxades i un cop estabornides els hi tallen els radis verinosos i així és com les trobem als mercats. Es pesquen sobretot amb l’art de bou i xarxes de tresmall encara que també són abundants les captures amb palangre de fons. Els pescadors esportius les poden agafar quan van al curricà sobretot si hi duen força plom. Gastronòmicament no és una espècie molt apreciada malgrat que la seva carn es excel•lent i sovint es reserva per a fer sopes i fumets.

3 thoughts on “Aranyes: el perill sota els nostres peus

  1. Manel bon article, la seva carn com comentes es exquisita, molt fina i amb poca espina. Afegir que tan les punxes laterals com la superior contenen verí encara que el peix sigui mort, per tant cal tallar les punxes d’arrel per estar exempts de perill. Si mai esteu a mig de mar i no teniu aigua calenta o bossa de calor, penseu que els motors fora borda l’expulsen, per tant alguna llanxa fora borda a prop ens pot proporcionar un remei ràpid que ens estalviarà un gran dolor si passa l’estona i el verí fa efecte sense posar-hi remei.

  2. Retroenllaç: Peix de sopa | HISTÒRIESDEMAR

  3. Retroenllaç: Peix sense preu | HISTÒRIESDEMAR

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s