La mar de plàstics

Els mars i els oceans s’acaben convertint sempre en l´abocador final de la nostra activitat, i quan les coses es fan malament, els temporals s’encarreguen de recordar-nos tot allò que no funciona en la nostra societat.

Un estudi publicat a la prestigiosa revista Science, quantifica per primera vegada el plàstic que arriba als oceans. El treball, que ha estat realitzat pel Centre Nacional d’Anàlisis i Síntesis Ecològiques (NCEAS) de la universitat de Santa Bàrbara als Estats Units conclou que, cada any, els nostres mars i oceans reben vuit milions de tones de plàstics provinents de la nostra activitat.

sn-plasticwasteH

El mar és l´abocador de la nostra activitat

No és cap sorpresa la gran quantitat de plàstics que són abocats i acaben al mar, però fins ara, mai s’havia quantificat aquesta dada anual i el més preocupant és que aquesta xifra augmenta any rere any. En el mateix estudi es constata que gairebé el 83% dels residus plàstics que són abocats al mar procedeixen d’un nombre petits de països encapçalats per la Xina, i on també hi ha els Estats Units.

Precisament, la principal virtut dels plàstics, la seva degradació tant lenta, els converteix en la principal amenaça quan s’acaba la seva vida útil. Un cop arriben als mars, romanen milers d’anys surant o entapissant els fons marins.

L´impacte d’aquets residus és enorme, des dels organismes microscòpics del plàncton fins als grans cetacis i evidentment, les espècies amb valor comercial, que entren a la nostra cadena alimentaria. Les aus marines o les tortugues tampoc en queden al marge. El primer efecte és la mort per la ingesta de fragments d’aquest material, en aquest cas els animals confonen aquestes restes amb preses o bé amb menjar que ingereixen.


En algunes illes del Pacífic, totalment entapissades per restes de plàstics, les aus marines les confonen amb aliment i els ingereixen o els ofereixen a les seves cries. Molts animals moren per l’obstrucció de les vies digestives o pels talls que aquest materials produeixen en les mateixes. L’exemple més conegut es l´atol de Midway i els albatros que hi viuen, que són especialment afectats.

La mort per asfixia també és una de les conseqüències dels plàstics surant en l’aigua. En aquest cas els organismes hi queden enredats. Materials com les anelles de les llaunes de begudes o els ormeigs de pesca abandonats a mar obert en són responsables.

Ja fa una bona pila d’anys que es coneix de l’existència d’una gran illa de brossa formada sobretot per restes de plàstics que es troba a l’oceà pacífic.

bolsa-plastico2

Les tortugues són algun dels exemples de l´impacte que poden arribar atenir els plàstics surant.

A la Mediterrània també s’han realitzat estudis sobre l´impace d’aquest tipus de residu en especial sobre les aus marines. En la recerca es va constatar que més del 90% de les baldrigua cendrosa (Calonectris diomedea), i el 70% de les baldrigua mediterrania (Puffinus yelkouan), i baldrgua balear (Puffinus mauretanicus) tenien almenys algun fragment de plàstic en el seu estomac. L´impacte dels plàstics també és important en el mascarell (Morus bassanus), la gavina corsa (Ichthyaetus audouinii), la gavina capnegra (Ichthyaetus melanocephalus), el gavià argentat (Larus michahellis), la gavineta de tres dits (Rissa tridactyla) i en el paràsit gros (Catharacta skua).

La solució a tot plegat està en les nostres mans. Caldria evitar l’abocament descontrolat, especialment en els països en desenvolupament i gestionar de manera racional aquest tipus de residu, la seva reutilització i els seu reciclatge. A més caldria encetar un debat en la nostra societat sobre les conseqüències de embassat de certs productes i els seus costos ambientals que representen.

One thought on “La mar de plàstics

  1. Retroenllaç: Després del temporal és quan… | HISTÒRIESDEMAR

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s