Gorgònies: cases de veïns submarines

Les gorgònies pertanyen al grup dels Cnidaris ( meduses i coralls). Són organismes colonials que viuen fixats al fons, roques i d´altra tipus de substrat dur. Formen una estructura semirígida ramificada en un sol pla i en forma de ventall. Com tots els cnidaris presenten una fase de pòlip que és la que coneixem i una fase larvària planctònica. El creixement de la colònia es produeix per la reproducció asexual dels pòlips. Quan aquests es reprodueixen sexualment s´originen les formes planctòniques. La diferencia entre els coralls i les gorgònies està en la consistència de la colònia. Als coralls, l’estructura és rígida i de composició mineral i en les gorgònies es molt més tova i còrnia.

Els jardins submarins de gorgònies són una de les comunitat més interessants dels nostres fons marins. Foto: S´Agulla

Les colònies estan formades per milers de petits pòlips que es situen a les branques de la colònia talment com una cases de veïns. Cadascun d´aquests pòlips presenta vuit tentacles (octocoral·laris) provistos de cnidocists amb els quals capturen les partícules suspeses en l´aigua. La colònia en créixer, ho fa de manera perpendicular als corrents predominants per a poder capturar més fàcilment els aliments que l´aigua arrossega.

Les gorgònies formen part de coral·ligen, un paisatge submarí on prenen el protagonisme els animals i on les gorgònies són les espècies que estructuren aquesta. Les gorgònies amb la seva forma creen un hàbitat únic per a moltes espècies. Si equiparem els fons de gorgònies amb els ecosistemes terrestres, aquests organismes equivaldrien a les alzines d´un alzinar, la comunitat climàcica del bosc mediterrani.

Els fons de gorgònies, malgrat ser constituïts per representants del regne animal, ha estat considerat pels escafandristes com a jardins submarins. Es troben a partir dels 10 m de profunditat en els indrets més ben conservats.

Entre les espècies més destacades a les nostres aigües hi ha la gorgònia groga (Eunicella cavolinii), la gorgònia blanca (Eunicella singularis) i (Eunicella verrucosa), la gorgònia taronja (Leptogorgia sarmentosa) i la gorgònia vermella (Paramuricea clavata).

Les gorgònies i els coralls són veritables cases de veins submarines. Foto: S´Agulla

Precisament  gorgònia vermella és l´espècie més interessant i espectacular de totes. Es una espècie molt longeva, pot arribar a viure fins a 20 anys. El seu creixement és molt lent i és molt sensible a les pertorbacions sobretot les derivades de l´activitat humana. Els científics consideren a aquesta espècie com un indicador clau per la gestió mediambiental. Normalment, per elaborar plans de gestió de les reserves marines, els estudis es basen sobretot en les poblacions de peixos que són els organismes que responen més ràpidament als efectes de la protecció. Segons aquests científics, caldria incloure també a les gorgònies i d´altres espècies formadores d´habitats com a indicadors, ja que la conservació d´aquestes espècies és cabdal per a promoure un augment de la biodiversitat.

Entre les principals amenaces per a les gorgònies hi ha l’activitat humana: el propi busseig i alguns arts i ormeigs de pesca. D’altres factors serien la presència d´algues invasores, els mol·luscs depredadors de les colònies i l´augment de temperatura de l´aigua pel canvi climàtic.

Una experiència molt interessant relacionada amb les gorgònies l´està duent a terme l´entitat ambiental S´Agulla amb el projecte “Jardins Submarins de la Selva”. Això però és una altre històriademar.