El symposium més humà

Pagaia (353)

Al symposium hi han participat més de dues centes persones de tot el món

Un cop finalitzat el V symposium internacional de kayak de mar i la setmana de paleig, és el moment de fer-ne una valoració.
Ha estat tot un luxe poder tenir a l’abast el bo i millor del kayaking internacional i accedir als coneixements i a la tècnica dels ponents.

Pagaia (211)

Tecnica de paleig amb groenlandes amb el mestre Pastoriza

El fet de conviure tots plegats els 8 dies compartint espais, àpats i sentiments ha fet que la part més humana de l’esdeveniment sigui tant o més important que la part més tècnica.

Per la meva part m’he dedicat tot els symposium a introduir-me en el món de la pala groenlandesa, he començat des del principi. M’he rodejat dels millors especialistes en aquest tipus de tècnica: Tatiana Cappucci, Joan Ramon Pros, Manolo Pastoriza o Greg Stamer. He fet esquimos amb aquest tipus de pala ajudat pel mateix Greg, per la Sonja Ewen i el Des Keaney. Poc a poc van sortint.

Durant la setmana de paleig hem pogut portar a la pràctica l’activitat caiac i entorn que ha estat molt ben acollida. Ara cal polir detalls i ampliar el ventall de possibilitats que ofereix aquesta vessant del caiac de mar.

Pagaia (477)

L´activitat caiac i entorn ha estat un èxit

Totes les sortides de la setmana de paleig s’han fet sense incidències. Malgrat la pluja i el cel tapat la majoria d´estones, el vent ens ha respectat, n´hi ha hagut el necessari per fer a tothom feliç.

Anuncis

Caiac de luxe a Llançà

logo-sympo-PETITCom cada any senar, i ja en fa 10, que els Pagaia del Cap de Creus organitzen el Symposium Internacional de Caiac de Mar. Aquest any arribem al 5è i les ganes per part dels organitzadors són les mateixes que a la primera edició.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El ponents són caiaquistes reconeguts arreu

Certament el caiac de mar és un esport minoritari, però també es una activitat esportiva que esta agafant embranzida en els darrers anys. Vivim en un entorn immillorable per a la pràctica del caiac de mar.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Per uns dies Llançà es convertirà en la ciutat del caiac

Es tot un luxe que a molt pocs quilòmetres de casa s’organitzi aquest esdeveniment i que en ell hi participin els millors palistes tant a nivell nacional com mundial. La llista de ponents és llarguíssima i seria injust no anomenar-los a tots. Seran uns dies per a aprendre i compartir coneixements , tècniques i experiències amb els caiaquistes més experimentats del món.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Nigel Foster, un dels ponents del darrer symposium rescatant a un palista entre les roques

Jo ja m’he reservat les dates per poder escriure-us noves històriesdemar i de caiac.

El caiac i l´entorn (I): El trottoir

Quan naveguem arran de roca, és molt fàcil d´observar una “franja de vida” que periòdicament  es veu submergida i emergida pel  ritme de les onades, és el mediolitoral.    Aquesta àrea als  grans oceans correspon a la zona intermareal  i pot arribar a tenir desenes de metres, mentre que a la Mediterrània, sense marees,  és d´uns pocs centímetres.

Al mediolitoral s´hi desenvolupen espècies perfectament adaptades al canvi sobtat emersió/immersió. Espècies que viuen fixades o amb una estreta relació amb el fons  (roca en aquest cas) i que  formen part del bentos.

Quan les condicions fisico-químiques de l’aigua són bones, a la part superior del mediolitoral es troba una comunitat que es coneix amb el nom popular de trottoir . El mot té a veure  amb el seu aspecte de cornisa.

trottoir

El trottoir forma un hàbitat marí molt ric i divers (il.lustració Jordi Corbera)

El trotttoir és una bioconstrucció molt interessant formada sobretot per l’alga vermella calcària Lithophyllum byssoides que crea un entramat de cavitats on s´hi allotja una gran diversitat d’éssers vius. A la part més ben il•luminada hi predominen les algues i aprofitant els diferents hàbitats s’identifiquen  multitud d’espècies de cnidaris, briozous, hidrozous, mol•luscs, crustacis, equinoderms,… La tenassa de trottoir pot arribar a fer un metre  d’amplada, és la modesta aportació  que fa el nostre mar amb els esculls coral•lins.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

La tenassa de Lihophyllum forma una veritable cornisa

El trottoir viu millor quan el pendent es fort i quan la roca està exposada directament al batec de les onades. Si les condicions ambientals es deterioren apareixen  diferents espècies d´algues filamentoses  que degraden la qualitat.  El trottoir és una comunitat de creixement molt lent i molt sensible a les pertorbacions del medi, per tot plegat que està  inclòs al llibre vermell dels paisatges marins de la Mediterrània.

La seva presencia es fa servir com a indicador  de la qualitat ambiental del litoral i degut a la seva longevitat, també s’utilitza en estudis paleobatimètrics.

El caiac i l´entorn

Encara queden alguns racons sense urbanitzar o la natura pren protagonisme

Encara queden alguns racons sense urbanitzar o la natura pren protagonisme

Esport i natura són dos conceptes que en el cas d´algunes disciplines van indissolublement de bracet; la mountain-bike, el senderisme, l’esquí de muntanya o el caiac de mar en són alguns exemples.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Els freus són passos estret on cap altra embarcació hi pot navegar

En el cas del caiac, a diferència d´altres esports, hi ha dos elements que fan que el contacte amb el medi natural sigui més potent i intens. En primer lloc, l´entorn on es desenvolupa l’activitat és més estrany i canviant, sobretot amb una embarcació tan fràgil i senzilla com és un caiac de mar, que no pas els boscos i muntanyes on es practiquen altres esports. En segon lloc, en el cas del caiac de mar, el fet de romandre assegut a uns centímetres de la línia litoral fa que el tracte que hi ha amb el sistema natural sigui de “tú a tú”. Així mateix, l´observació d´elements naturals al mateix nivell que la nostra línia de visió fa molt més propers aquests contactes.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

En la majoria de coves només s´hi pot accedir en caiac

El fet de poder accedir a indrets on cap altra embarcació hi podria passar, i per tant, relativament ben conservats des del punt de vista ambiental li atorga a aquest esport, encara un valor afegit d´autenticitat. Si a tot plegat, hi afegim que el paleig és silenciós i que els caiacs es desplacen sense fer gens de soroll fa que la simbiosi entre medi i piragüista esdevingui perfecta.

Tot l´any es pot navegar en caiac

Tot l´any es pot navegar en caiac

Malgrat que la franja litoral és l’ambient on es desenvolupa bona part de l´activitat dels palistes de mar, amb caiac es pot navegar en la totalitat d´ambients marins i, per tant, es pot accedir a la totalitat de sistemes naturals des dels més costaners fins al mar obert.

construcció naval amateur

La construcció naval amateur, es a dir, el fet de dissenyar i fabricar una embarcació a casa és un costum àmpliament difós en països anglosaxons i del nord d’Europa. A casa nostra, malauradament, aquest fet es bastant més estrany.

una obra mestra

Dins del grup de vaixells amb possibilitats de construir al garatge, al jardí o en alguna de les habitacions del pis, hi ha evidentment els de menys eslora, i entre ells evidentment els caiacs.
La construcció d’un caiac o de qualsevol altra embarcació a casa és una empresa complexa, però alhora plena de satisfaccions. Cada pas es un nou repte i la cerca de la solució enriqueix enormement a la persona que pren aquest camí.
A més, poder navegar amb el bot que has construït amb les teves mans es una de les satisfaccions més grans us podeu imaginar.

navegant amb el caiac  acabat de construir
navegant amb el caiac acabat de construir

Hi ha diversos mètodes alhora d’emprendre el repte de construir un caiac. En tots ells hi ha bastant bibliografia o bé informació suficient a la xarxa com per prendre la decisió. La tria d´un o d´altre dependrà de múltiples factors.

building
1. Stitch and Glue (cosit i encolat) Pot-ser la millor opció pel debutant. S´utilitzen els panells contraxapats i la resina epoxi. Els panells un cop tallats amb la seva forma exacta, es cusen amb filferro de coure pels marges i s’enganxen amb epoxi. Es pot trobar molta informació a Chesapeake Light Craft, els reis de la construcció naval amateur utilitzant aquesta tècnica i on es possible també adquirir els plànols de formes entre altres coses.

cosir i enganxar
cosir i enganxar

2. Srtip-Built (construcció amb tires de fusta) Es parteix d´un motlle que es va folrant amb tires de fusta que es van ajustant una a una (de manera molt semblant a com es col•loca el parquet). La feina és feixuga i llarga. Pels interessats val la pena consultar The Strip-Built Sea Kayak de Nick Schade.

caiac amb tires de fusta

3. Skin on frame (pell sobre esquelet) Tècnica reservada per a la construcció de Qajaqs tradicionals groenlandesos imitant les mateixes tècniques que feien servir els inuits i aleutians. El caiac està format per un esquelet de fusta lligada que es folra amb teixit (antigament pell de foca i ara nylon balístic). És la tècnica més ràpida de construcció si bé cal tenir les eines necessàries. Si us voleu introduir en aquest món es molt recomanable la lectura de Building the Greenland Kayak: A Manual for Its Construction and Use de Christopher Cunningham i Kayaks of Greenland de Harvey Golden.

pell sobre esquelet
pell sobre esquelet

Mar d´Amunt: Cap de Creus en caiac

Cap de Creus en caiac, es un d’aquells blogs  “de capçalera”. Ara fa just tres anys que aquest projecte va veure la llum de la ma de l’Eduard Marquès. Gairebé de manera diària ell  i els seus amics fan una entrada en aquest portal. A més, aquestes són de molt bona qualitat tant pels continguts com pels aspectes de la llengua.

Al setembre de 2009, en la seva primera entrada feien una declaració d’intencions  d’allò que volien assolir i ho han aconseguit sobradament.

El projecte va començar a partir de la divulgació de les sortides en caiac que feien especialment pel Mar d´Amunt del Cap de Creus i poc a poc va anar agafant embranzida amb altres aspectes que giren al voltant del Cap de Creus.

Després d’aquests tres anys, més de cent mil visites avalen la feina de l´Eduard i els seus. Segur que en tot aquest temps, com l’onada del mar de fons,  hi ha hagut pujades i baixades, però la feina constant ha perseverat i el blog, dia a dia, ha anat  creixent. I es que els caiaquistes tenim aquestes coses.

En una de les seves darreres entrades, l’Eduard es fa ressó del meu incipient projecte històries de mar. Tant de bo d’aquí tres anys tingui encara històries per explicar-vos, voluntat de fer-ho i gent que les vulgui llegir.

 

 

60 itineraris per la Bretanya

Le Canotier, l’editorial dedicada al piragüisme i al kayak de mar, edita unes guies molt recomanables.  Entre elles , per proximitat destacar els 50 itineraris per la costa mediterrània o el 60 itineraris per la Bretanya de Veronique Olivier i Guy Lecointre.

Fa un parell d’anys vaig tenir el goig  de palejar uns dies amb la Vero i en Guy. Les sortides coincidiren en l’època que estaven enllestint la guia i van aprofitar per  acabar alguns petits detalls.  Van ser unes sortides per la badia de Brest i pels Abers de Finisterra.

L’altre dia  em va caure a les mans la guia ja finalment editada i la meva sorpresa està en veurem en una de les fotos que la  il·lustren (feta per l’Artur, un company de paleig) La fotografia està feta el darrer dia que vam passar a la Bretanya quan anàvem al far du four.

Amb la Vero i els companys de pagaia

El far del Cap de Tortosa

Catalunya és un país amb molt poca tradició pel que fa al coneixements dels fars de la costa. Hi ha un enorme desconeixement d´aquestes infraestructures i quan el far es allunyat de la costa encara més. Aquest és el cas del far del Cap de Tortosa.
El far del Cap de Tortosa, o far de l´illa de Buda o simplement la Farola es troba situat davant la desembocadura de l´Ebre a unes dues milles de la costa en el seu punt més proper. El far original data del 1860 i fou enfonsat definitivament per un temporal l´any 1961. L’estructura actual data del 1984, i consisteix en una torre metàl•lica d´alumini.

La sortida per anar fins al far es pot realitzar des de l´embarcador de riumar situat al costat del càmping “L´aube”, a partir d´aquí haurem de navegar en direcció a la desembocadura del riu i sortir a mar obert. En aquest punt cal perdre atenció ja que el contacte entre el riu i el mar combinat amb el poc fons genera una onada estacionària que cal sortejar. Un cop a mar obert, en direcció SE divisem la silueta de la torre. Si no costegem l´Illa de Sant Antoni,  la travessa fins arribar al far és de gairebé tres milles.
Cal prendre atenció a la meteorologia ja que els vents predominants a la zona són en direcció O o NO i en els dos casos el retorn es faria molt més dificultós. A més, el poc fons de la zona fa que en cas de vent s´aixequi fàcilment onada. Cal anar també mínimament ben preparat, i a més del material de seguretat habitual s´hauria de dur GPS, emissora i bengales de senyals.

http://www.evaristoquiroga.com/Rutas/20121014.KMZ