Diari de campanya: cinquena setmana

Hi ha llum al final del túnel

Queden només cinc dies per acabar el verkami i l’objectiu  està a tocar

Malgrat el mal moment que ha envoltat la campanya, la resposta ha estat molt positiva. Valoro moltíssim el vostre esforç i estic molt agraït. Des dels missatges de suport rebuts fins a totes aquelles aportacions que faran possible tirar endavant el projecte.

Pels que encara no ho heu fet, encara hi sou a temps de participar. Recordeu l’enllaç de la campanya Històriesdemar: el llibre és  https://vkm.is/historiesdemar

Us deixo algunes històriesdemar de llocs inspiradors del meu blog  perquè, un cop acabat el confinament, en pugueu gaudir “in situ”:Camins de ronda, Canyet: un paratge singular, La platja de Pals, El Montgrí marítim, Norfeu, el cap dins el cap i Vinyes verdes vora el mar

 

 

DIari de campanya: Quarta setmana

Les meduses, de la mateixa manera que els virus són organismes estèticament molt bonics

Fa bastant de temps que em rodava pel cap la possibilitat de poder editar en paper les històriesdemar. Quan em decideixo a fer-ho sembla que he escollit el pitjor moment possible amb una crisi sanitària, econòmica i social sense precedents.

Sempre he estat una persona positiva i penso que dels mals moments n´hem de treure un aprenentatge. Això és precisament el que m’agradaria que passés quan aquest malson s’acabi.

La campanya és a la recat final. La fita és a tocar. Encara hi sou a temps de participar. Recordeu l’enllaç per col·laborar en la campanya Històriesdemar: el llibre és

https://vkm.is/historiesdemar

Us deixo dues històries de mar relacionades amb els moments que estem vivint: Haurem de menjar meduses? i El misteri de les nacres

Diari de Campanya: Tercera setmana

Amb en Quico a Cala Estreta


Just avui estem a meitat de la campanya Històriesdemar: el llibre. De manera lenta però segura van arriban les aportacions. Esperem que el vaixell de les històriesdemar arribi a bon port.

El maleït virus acapara tota la informació i, es clar, la preocupació i les prioritats de tots nosaltres són altres en aquests moments.

Recordeu l’enllaç per col·laborar en la campanya Històriesdemar: el llibre és

https://vkm.is/historiesdemar

Aquesta setmana us deixo aquest enllaç on us podreu descarregar el primer capítol del llibre.

Que tingueu una bona lectura.

Verkami/HDM, diari de campanya (3): segona setmana

Acabo la segona setmana amb un lleu increment en les aportacions. El projecte, granet a granet, va aproximant-se a seu objectiu. Històriesdemar: el llibre ja ha aconseguit 1945 €. Això vol dir que estem al 54 % del projecte.

Fins avui 56 mecenes han participat en el crowfunding de la campanya.

Encara queden 26 dies per aconseguir els 3550 € necessaris per tirar endavant aquest somni.

Donar les gràcies a tots el mecenes i encoratjar-vos a tots a participar en la campanya i a fer-ne difusió entre els vostres cercles i amistats.

Recordeu l’enllaç per col·laborar en la campanya Històriesdemar: el llibre és:

https://www.verkami.com/projects/26024-historiesdemar-el-llibre

Un de les recompenses més populars és el Pack Port, aquí teniu un enllaç perquè sapigueu com funcionava fins fa molt poc la subhasta de peix en totes les llotges. En el Pack Port, a més de visitar la subhasta, coneixerem les diversos arts i ormeigs de pesca i el seu funcionament.

Verkami/HDM. Diari de campanya: primera setmana

Després d’una primera setmana intensa de campanya ja hem aconseguit 1650 € d´aportacions. Això vol dir que ens falta molt poc per arribar al 50% del projecte.

Fins avui 45 mecenes han participat en el crowfunding de la campanya Històriesdemar: el llibre

Encara queden 33 dies per a aconseguir els 3550 € necessaris per a tirar endavant el meu somni.

Donar les gràcies a tots el mecenes i encoratjar-vos a tots a participar en la campanya i a fer-ne difusió entre els vostres cercles i amistats.

Fins avui hi ha:

  • 16 mecenes han aportat al Pack llibre
  • 16 mecenes han aportat al Pack llibre a casa
  • 8 mecenes han aportat al Pack port
  • cap mecenes han aportat al Pack a peu
  • 5 mecenes han aportat al Pack en caiac

Com que el Pack a peu és una recompensa súper interessant us passo aquest enllaç perquè tots els que vulgueu en pugueu fer un tastet. Es tracta d´un itinerari a peu resseguint el camí de ronda entre la platja de La Fosca i Calella de Palafrugell. Un recorregut que m´ha inspirat moltes històriesdemar.

Recordeu l´enllaç per col·laborar en la campanya Històriesdemar: el llibre és

https://www.verkami.com/projects/26024-historiesdemar-el-llibre

Històriesdemar: el llibre (1). Inici de la campanya

Després d’uns quants mesos preparant-ho tot, avui inicio la campanya de micromecenantge a través de Verkami, per a recollir fons per a editar i publicar Històriesdemar: el llibre.

En total necessito 3550 € que aniran íntegrament destinats a la publicació del llibre. Es tracta d´una selecció de 150 històriesdemar (hdm) agrupades en deu capítols segons la seva temàtica.

Després de vuit anys publicant setmanalment m’he decidit a intentar fer un recull en paper d’algunes de les hdm. Ara, tinc quaranta dies per a aconseguir el meu repte i fer realitat el meu projecte.

Tots els que feu aportacions al projecte obtindreu, a més del llibre, unes recompenses pensades amb molt de “carinyu”. Experiències úniques al voltant de l’univers de les hdm.

Participar en la campanya es molt senzill, només heu d’entrar a la meva plana web de verkami, us registreu i feu l´aportació que més us convingui i a canvi obtindreu una recompensa única. Els diners només se us cobraran en cas d´aconseguir l’objectiu de la campanya, es a dir, els 3550 € necessaris per a la publicació.

L’enllaç a la campanya:

https://www.verkami.com/projects/26024-historiesdemar-el-llibre

Moltes Gràcies

Amb l´aigua al coll

Que els joves tenen una aposta decidida pel canvi climàtic, això que es pot anomenar ‘síndrome Greta’, permeti’m que ho dubti. Està molt bé sortir a manifestar-se pel canvi climàtic fins que no et demanin que contribueixis a pagar-ho (José Borrell)

No confio gens en els polítics. Només es mouen per interessos, quan l’actuació que han de fer pot tenir rendiment electoral immediat. Quatre anys per un polític és tota una vida, el temps que té per acontentar la parròquia i aconseguir continuar vivint del xollo quatre anys més. Si parlem de política d´alt nivell, en general les persones que tenen càrrecs, com en José Borrell, porten moltíssims anys apoltronats i no mouran ni un sol dit per canviar l´estat de les coses. Els importa una merda el món que deixaran darrera. Tant de bo el “síndrome Greta” faci que els joves siguin molt més valents del que ha estat fins ara la classe política, i puguin canviar el món.

El canvi climàtic és un d´aquells reptes en els quals és impossible buscar un rendiment electoral a termini polític, i per tant, com està passant fins ara, no mouran ni un sol dit per intentar buscar solucions que inevitablement serien impopulars a curt termini.

Una primera conseqüència del canvi climàtic serà l´augment del nivells de l´aigua de mars i oceans i les conseqüències que se’n puguin derivar en episodis de temporals, que cada vegada seran més freqüents i més virulents. Un exemple molt clarificador és el que els polítics comarcals del Maresme han estat fent en els darrers trenta anys d´ençà la primera regeneració de platges.

Cal un replantejament total de la línia de costa i començar la seva deconstrucció

En la gestió del litoral estem assistint a un tipus de polítiques encaminades només en acontentar els sectors econòmics afectats, especialment el turístic i el de serveis. Les actuacions que s´hi ha fet d´ençà la primera regeneració de platges són clarament contràries a les que s´haurien de començar a plantejar si realment es vol lluitar contra l´escalfament global, la pujada del nivell de l’aigua del mar i intentar minimitzar els seus efectes.

Com sempre, després del temporal els principals sectors afectats van a plorar al polític de torn per aconseguir que els danys que s´han produït siguin reparats ràpidament per a continuar. Els alcaldes reclamen que es reparin els passeigs marítims malmesos i es restitueixi el mobiliari i infraestructures que el temporal s´ha endut. A més, paradoxalment els efectes catastròfics dels temporals són utilitzats per a contractar i accelerar projectes faraònics que com sempre només acabaran beneficiant als Florentinos de torn.

La única solució viable i raonable a tot plegat és començar a parlar de deconstrucció de la línia de costa i naturalització de la zona de platja i rere platja. Les platges fins fa cent setanta anys eren espais de transició i amortiguació entre el medi marítim i el terrestre. La línia fèrria va ser la primera gran alteració. Hem desprotegit la costa degradant les platges i ara, amb el canvi climàtic és cabdal tornar a aquesta concepció de platja. Els temporals marítims sobre la costa seran més freqüents i més forts, i cal un espai que actuï com a esponja i que absorbeixi la virulència dels temporals. I això només s’aconseguirà retornant a la platja tot allò que de mica en mica li hem anat prenent.

Al llarg dels darrers trenta anys, el que s´ha aconseguit amb les actuacions realitzades a la línia de costa és accelerar els problemes i els perills que ens portarà l´escalfament planetari. Enlloc d´intentar minimitzar el problema el que hem fet es sumar i fins i tot multiplicar aquests perills. Caldria retirar totes les infraestructures i serveis des de la N-II fins a la línia de platja: la mateixa N-II, la via del tren, els passeigs marítims, els càmpings de primera línia, els complexos turístics i la gran diversitat d´edificacions de tota mena. Retornar aquest espai a les platges perquè s´hi desenvolupi un sistema dunar i llacunes litorals. La creació d´aquest gran espai és la única cosa que ens protegirà dels embats de les onades i ens permetrà continuar vivint en aquesta estreta llenca de costa que és la comarca del Maresme.

A l´estiu, tota cuca viu (II)

A l´estiu, tota cuca viu i les platges del Cap de Creus pateixen una pressió turística elevadíssima. Tots els racons del Parc Natural des del més inaccessible fins el més concorregut estan “a petar” de tot tipus d´embarcacions fondejades sense cap mena de control o ve avarades fins a la mateixa platja.

D´uns anys ençà sembla que al Cap de Creus tot s´hi valgui i que la normativa del Parc, pel que fa al seu àmbit marítim, sigui paper mullat. A més, es dona la paradoxa que a la veïna reserva marítima de Cervera-Banyuls, les coses s´estan fent bé i el fondeig en aquesta àrea és molt més estricte i limitat al número de boies que hi ha per aquesta finalitat. Aquest fet està produint que nombroses embarcacions amb matrícula de Port Vendres, Banyuls o de Cervera deixin la seva àrea natural i cada vegada més vinguin al Parc natural del Cap de Creus, aquesta mena de Far West que tenim a casa nostra.

A Cala Taballera les petites embarcacions s´enfilen fins a pet d´ona

Aquest però, ha estat el primer any que he vist a personal del parc amb embarcació pneumàtica fent la ronda. Això sí, sense cridar l´atenció a ningú i creieu-me que hi havia motius claríssims per a, si més no, informar de les infraccions i/o sancionar. Puc entendre que l´administració no tingui els recursos que voldria però penso també que, si més no, en el cas del Parc Natural de Cap de Creus és prioritari invertir en personal qualificat per a informar, controlar i sancionar als infractors.

Culip pot ser considerat el santuari del fondeig indecent

Alguns dels llocs més emblemàtics del Parc Natural com ara Cala Taballera, Cala Culip o S´encalladora són alguns dels indrets on menys es respecta la normativa del parc.

A Cala Taballera, és inadmissible l´ocupació que fan les barquetes més petites de la platja, avarades a “pet dóna”; són un veritable entrebanc pels soferts banyistes. Es dona la casuística que a Taballera només hi ha un petita àrea de la platja delimitada per boies i exclusiva pel bany. A la resta, és un campi qui pugui. En aquesta platja també, el fondeig sense control ha esquilmat quasi completament l´alguer i els fons marí. És avui en dia un veritable desert submarí. Un darrer problema d´aquesta gran platja i que no es pot obviar és la híper freqüentació que pateix. Nit rera nit són nombroses les persones que pernocten a la pineda de Taballera amb totes les conseqüències que això comporta.

Cala Culip és un altre dels punts negres del parc. Aquí, el veritable flagell és el fondeig sense control que està fent retrocedir l’esplendorós alguer que allotja. Les condicions de seguretat per a les embarcacions d´aquet racó el fan molt visitat. Ens cassos com aquest caldria limitar el fondeig a un número determinat de boies per a aquest efecte.

S´Encalladora en plana Reserva Natural Integral no es deslliura del flagell del fondeig indiscriminat

A S´Encalladora, la únic sector catalogat com a Reserva Natural Integral en àmbit marí, les coses són encara més greus. Al llarg de la temporada d´estiu, dia rere dia, és fàcil observar embarcacions fondejades a ran d´illa en el freu de Sa Clavaguera i accedint sense impunitat dins la reserva integral.

Un capítol apart són els pescadors de canya que en molt cassos fan servir una quantitat de canyes superior a la permesa o se situen dins de la Reserva Natural. Aquesta però és una altre històriademar.

A l´estiu, tota cuca viu (I)

Cues de Rap d´aproximadament 10 cm en el taulell d´una peixateria

A l´estiu, tota cuca viu i les peixateries de la costa augmenten les seves vendes per la gran demanda de peix fresc que hi ha per part de turistes i estiuejants. L´estiu és temps de consum de peix en xiringuitos o en els sopars a la fresca amb els amics i, és clar, en aquesta època de l´any és on es poden donar més fraus a nivell de consum de peix: fer passar canana per calamar en els mal anomenats calamars “a la romana” o bé comercialitzar espècies per sota de la seva talla mínima permesa i, creieu-me, aquest darrer, malauradament és una pràctica bastant comuna.

Quan ens referim a una espècie de peix o marisc amb el sufix (–et): rapet, mollet, llucet, calamarset,..normalment ho fem per a referir-nos a exemplars immadurs, amb una mida inferior a la permesa i normalment amb millor sortida al mercat.

Però, qui en té la culpa de tot plegat: El pescador que, utilitzant arts poc selectius agafa aquestes especies per sota de la mida i no les descarta? La llotja que permet la comercialització d´espècies il·legals? Els majoristes que adquireixen aquest producte coneixedors que tindrà una molt bona sortida? El consumidors que assisteixen immutables a l´espectacle dels alevins a la peixateria? L´administració que no controla com hauria de fer les descàrregues de peix a port?

La foto en qüestió ha estat presa a una peixateria de la comarca del Maresme, però podia haver estat feta en qualsevol altre part de la costa. Les cues de rap es varen descarregar amb tota seguretat al port d´Arenys, però podia haver passat en qualsevol altre port del litoral català. Vull pensar que la barca ho va fer d´estranquis, eludint el control que suposa la subhasta. Això vol dir que hi ha un cert “mercat negre” de peix al marge de la confraria i que aquest es fa en convivència entre pescadors i majoristes i que l´administració no ho controla. Vull pensar també que es tracta d´una activitat marginal en comparació al volum total de les captures descarregades a port però us puc assegurar també que no és la primera vegada que detecto aquest fet. Aquests tipus de frau dificulten el treball dels estudiosos ja que no es disposen de dades fiables respecte la pressió pesquera que pateix una espècie.

Les cues de rap de la fotografia fan, el millor dels cassos, uns 10 cm. Si a això hi sumem el que podria fer el cap, uns 5 cm, ens dona que els raps capturats i comercialitzats en aquesta peixateria no arriben als 15 cm de longitud, molt per sota de la talla mínima de venda autoritzada com a legal per aquesta espècie que és de 30 cm. Ens trobem en aquest cas, amb que s´han comercialitzat exemplars que tenen la meitat de la talla mínima de venda i per tant, la seva comercialització no pot ser deguda a un error d´apreciació.

Per acabar-ho d´adobar, el rap és una espècie de creixement lent i amb una taxa reproductora bastant baixa. Aquesta espècie pot viure al voltant de 20 anys i assolir la primera maduresa sexual quan té 11 anys fa 50 cm en el cas de les femelles i 40 centímetres i 7 anys en el cas dels mascles. En el cas del rap, es dona la paradoxa que la talla mínima autoritzada està per sota de la seva primera reproducció i moltes espècies amb talles “legals”, encara no s´ha pogut reproduir cap vegada. Això és però una altre històriademar.