Històriesdemar: Seguiment del Projecte (II)

En el post anterior us vaig presentar a l’Alba, la coordinadora de la campanya Històriesdemar: el llibre. Aquesta setmana és el torn de l’Assumpta.

L’Assumpta és l’encarregada de la revisió i correcció dels textos que formaran part del llibre. Una feina feixuga i minuciosa. Els textos originals van ser escrits per ser penjats al blog, cada setmana una nova entrada. Ara, cal fer una revisió acurada i corregir el que calgui. Fa uns dies, coincidint amb el temporal de les faves, va començar la seva feina.

Us copio el text que m´ha fet arribar per a la campanya:

Ja fa més de dos dies que darrere la finestra la pluja no para de caure. I és que, com diu la dita, a l’abril cada gota en val per mil. Llegint els escrits d’en Manel, en què, entre altres coses, fa una reflexió sobre l’impacte de l’home en el medi natural, no puc deixar de preguntar-me si la davallada de l’activitat humana hi té res a veure… Està fent un abril plujós! Feia temps que no ho veia.

Bé, com us deia, darrere la finestra hi estic jo, mirant amb lupa els textos i esmenant les errades que hi trobo. No puc fer-hi més. Els correctors som així! Els articles estan molt ben escrits i són força interessants. Però el millor de tot és que, mentre els examino, aprenc un munt de coses sobre el meu estimat mar. Com l’enyoro del Montnegre estant en aquests dies de confinament forçat!

Històriesdemar: Seguiment del Projecte (I)

La campanya ja ha finalitzat i hem aconseguit plenament l’objectiu inicial. 

Per part meva comença el camí de l’edició del llibre i m’agradaria compartir amb vosaltres aquest recorregut. Fer-vos conèixer totes aquelles persones que d’una manera o altra estan implicades en aquest projecte. Així doncs, les aniré presentant setmanalment juntament amb un report de l’estat Històriesdemar: el llibre

En la primera setmana us presento a l’Alba. Ella hi ha estat des del començament i m’acompanya en tot el procés. Amb l’Alba hem fet la selecció d’històriesdemar que formaran part del llibre i els seu punt de vista ha estat clau per al bon desenvolupament de la campanya. Ara, amb l’edició del llibre hi juga un paper clau en la coordinació.

Diari de campanya: cinquena setmana

Hi ha llum al final del túnel

Queden només cinc dies per acabar el verkami i l’objectiu  està a tocar

Malgrat el mal moment que ha envoltat la campanya, la resposta ha estat molt positiva. Valoro moltíssim el vostre esforç i estic molt agraït. Des dels missatges de suport rebuts fins a totes aquelles aportacions que faran possible tirar endavant el projecte.

Pels que encara no ho heu fet, encara hi sou a temps de participar. Recordeu l’enllaç de la campanya Històriesdemar: el llibre és  https://vkm.is/historiesdemar

Us deixo algunes històriesdemar de llocs inspiradors del meu blog  perquè, un cop acabat el confinament, en pugueu gaudir “in situ”:Camins de ronda, Canyet: un paratge singular, La platja de Pals, El Montgrí marítim, Norfeu, el cap dins el cap i Vinyes verdes vora el mar

 

 

DIari de campanya: Quarta setmana

Les meduses, de la mateixa manera que els virus són organismes estèticament molt bonics

Fa bastant de temps que em rodava pel cap la possibilitat de poder editar en paper les històriesdemar. Quan em decideixo a fer-ho sembla que he escollit el pitjor moment possible amb una crisi sanitària, econòmica i social sense precedents.

Sempre he estat una persona positiva i penso que dels mals moments n´hem de treure un aprenentatge. Això és precisament el que m’agradaria que passés quan aquest malson s’acabi.

La campanya és a la recat final. La fita és a tocar. Encara hi sou a temps de participar. Recordeu l’enllaç per col·laborar en la campanya Històriesdemar: el llibre és

https://vkm.is/historiesdemar

Us deixo dues històries de mar relacionades amb els moments que estem vivint: Haurem de menjar meduses? i El misteri de les nacres

Diari de Campanya: Tercera setmana

Amb en Quico a Cala Estreta


Just avui estem a meitat de la campanya Històriesdemar: el llibre. De manera lenta però segura van arriban les aportacions. Esperem que el vaixell de les històriesdemar arribi a bon port.

El maleït virus acapara tota la informació i, es clar, la preocupació i les prioritats de tots nosaltres són altres en aquests moments.

Recordeu l’enllaç per col·laborar en la campanya Històriesdemar: el llibre és

https://vkm.is/historiesdemar

Aquesta setmana us deixo aquest enllaç on us podreu descarregar el primer capítol del llibre.

Que tingueu una bona lectura.

Verkami/HDM, diari de campanya (3): segona setmana

Acabo la segona setmana amb un lleu increment en les aportacions. El projecte, granet a granet, va aproximant-se a seu objectiu. Històriesdemar: el llibre ja ha aconseguit 1945 €. Això vol dir que estem al 54 % del projecte.

Fins avui 56 mecenes han participat en el crowfunding de la campanya.

Encara queden 26 dies per aconseguir els 3550 € necessaris per tirar endavant aquest somni.

Donar les gràcies a tots el mecenes i encoratjar-vos a tots a participar en la campanya i a fer-ne difusió entre els vostres cercles i amistats.

Recordeu l’enllaç per col·laborar en la campanya Històriesdemar: el llibre és:

https://www.verkami.com/projects/26024-historiesdemar-el-llibre

Un de les recompenses més populars és el Pack Port, aquí teniu un enllaç perquè sapigueu com funcionava fins fa molt poc la subhasta de peix en totes les llotges. En el Pack Port, a més de visitar la subhasta, coneixerem les diversos arts i ormeigs de pesca i el seu funcionament.

Verkami/HDM. Diari de campanya: primera setmana

Després d’una primera setmana intensa de campanya ja hem aconseguit 1650 € d´aportacions. Això vol dir que ens falta molt poc per arribar al 50% del projecte.

Fins avui 45 mecenes han participat en el crowfunding de la campanya Històriesdemar: el llibre

Encara queden 33 dies per a aconseguir els 3550 € necessaris per a tirar endavant el meu somni.

Donar les gràcies a tots el mecenes i encoratjar-vos a tots a participar en la campanya i a fer-ne difusió entre els vostres cercles i amistats.

Fins avui hi ha:

  • 16 mecenes han aportat al Pack llibre
  • 16 mecenes han aportat al Pack llibre a casa
  • 8 mecenes han aportat al Pack port
  • cap mecenes han aportat al Pack a peu
  • 5 mecenes han aportat al Pack en caiac

Com que el Pack a peu és una recompensa súper interessant us passo aquest enllaç perquè tots els que vulgueu en pugueu fer un tastet. Es tracta d´un itinerari a peu resseguint el camí de ronda entre la platja de La Fosca i Calella de Palafrugell. Un recorregut que m´ha inspirat moltes històriesdemar.

Recordeu l´enllaç per col·laborar en la campanya Històriesdemar: el llibre és

https://www.verkami.com/projects/26024-historiesdemar-el-llibre

Històriesdemar: el llibre (1). Inici de la campanya

Després d’uns quants mesos preparant-ho tot, avui inicio la campanya de micromecenantge a través de Verkami, per a recollir fons per a editar i publicar Històriesdemar: el llibre.

En total necessito 3550 € que aniran íntegrament destinats a la publicació del llibre. Es tracta d´una selecció de 150 històriesdemar (hdm) agrupades en deu capítols segons la seva temàtica.

Després de vuit anys publicant setmanalment m’he decidit a intentar fer un recull en paper d’algunes de les hdm. Ara, tinc quaranta dies per a aconseguir el meu repte i fer realitat el meu projecte.

Tots els que feu aportacions al projecte obtindreu, a més del llibre, unes recompenses pensades amb molt de “carinyu”. Experiències úniques al voltant de l’univers de les hdm.

Participar en la campanya es molt senzill, només heu d’entrar a la meva plana web de verkami, us registreu i feu l´aportació que més us convingui i a canvi obtindreu una recompensa única. Els diners només se us cobraran en cas d´aconseguir l’objectiu de la campanya, es a dir, els 3550 € necessaris per a la publicació.

L’enllaç a la campanya:

https://www.verkami.com/projects/26024-historiesdemar-el-llibre

Moltes Gràcies

Ofiures: Les Estrelles de vidre

Les ofiuroïdeus són un grup d´equinoderms amb un aspecte extern que ens recorda molt a les estrelles de mar. Amb cinc braços, de simetria pentaradiada i d´aspecte reptant. El seu aspecte fràgil, fa que alguns les anomenin estrelles de vidre.

Les ofiures tenen un disc central molt marcat amb plaques molt visibles del que hi surten cinc braços, en alguns cassos ramificats. Els seus braços, a diferència de les estrelles són més prims i esvelts, formats per artells amb una musculatura que els dona mobilitat i flexibilitat que recorda al moviment serpentiforme. El seu moviment és normalment horitzontal i molt reduït verticalment.

La boca, com en les estrelles, té posició ventral i està evoltada de plaques que actuen com a mandíbules. No tenen anus i els productes no digerits són expulsats també per la boca. Els sexes normalment són separats malgrat que hi ha alguna espècie que és hermafrodita. Com les estrelles, tenen certa capacitat de reproducció asexual. Es reprodueixen sexualment amb fecundació externa i el seu desenvolupament és indirecte. Hi ha però alguna espècie que és vivípara. La forma larval de les ofiures, la larva ofipluteus, una larva molt característica de forma cònica proveïda de quatre parells de braços i allargats que és fàcilment observable en el plàncton marí.

Les ofiures tenen un aspecte inconfusible

Malgrat que hi ha espècies carnívores, la majoria s’alimenta de partícules en suspensió en l´aigua. Les estrelles de vidre són animals d´hàbits nocturns. Viuen en fons rocosos poc il·luminats. També les trobem en esquerdes, extraploms i a sota de les pedres en indrets amb poca llum. Molt actives durant la nit. Són fàcilment observables quan es practica l´snorkel nocturn. Poden presentar una gran diversitat cromàtica entre els exemplars d´una mateixa espècie.

A la mediterrània hi ha una trentena d´espècies diferents, algunes d´endèmiques. Entre les espècies més comunes destaquen: l´estrella de potes bruna (Ophioderma longicauda), l´estrella de potes espinoses (Ophiothrix fragilis), la ofïura negra (Ophiocomina nigra), el fregall (Astrospartus mediterraneus), Amphiura chiajei i Ophiomyxa pentagona. De totes, l´estrella de potes espinosa és l’ofiuroïdeu més abundant a la nostra costa. Presenta el cos i els braços recoberts d´espines molt evidents.

L´única espècie mediterrània que presenta els braços ramificats és el “fregall”. Viu entre els 50 i els 200 m. És una espècie epibiont que viu sobre d´algunes gorgònies com la gorgònia vermella (Paramuricea clavata) i la gorgònia blanca (Eunicella sp) entre d´altres. Aquesta espècie es pot arribar a confondre amb les clavellines malgrat que aquestes formen part de l´ordre dels crinoïdeus, també anomenats lliris de mar. Això però és una altre històriademar.

Amb l´aigua al coll

Que els joves tenen una aposta decidida pel canvi climàtic, això que es pot anomenar ‘síndrome Greta’, permeti’m que ho dubti. Està molt bé sortir a manifestar-se pel canvi climàtic fins que no et demanin que contribueixis a pagar-ho (José Borrell)

No confio gens en els polítics. Només es mouen per interessos, quan l’actuació que han de fer pot tenir rendiment electoral immediat. Quatre anys per un polític és tota una vida, el temps que té per acontentar la parròquia i aconseguir continuar vivint del xollo quatre anys més. Si parlem de política d´alt nivell, en general les persones que tenen càrrecs, com en José Borrell, porten moltíssims anys apoltronats i no mouran ni un sol dit per canviar l´estat de les coses. Els importa una merda el món que deixaran darrera. Tant de bo el “síndrome Greta” faci que els joves siguin molt més valents del que ha estat fins ara la classe política, i puguin canviar el món.

El canvi climàtic és un d´aquells reptes en els quals és impossible buscar un rendiment electoral a termini polític, i per tant, com està passant fins ara, no mouran ni un sol dit per intentar buscar solucions que inevitablement serien impopulars a curt termini.

Una primera conseqüència del canvi climàtic serà l´augment del nivells de l´aigua de mars i oceans i les conseqüències que se’n puguin derivar en episodis de temporals, que cada vegada seran més freqüents i més virulents. Un exemple molt clarificador és el que els polítics comarcals del Maresme han estat fent en els darrers trenta anys d´ençà la primera regeneració de platges.

Cal un replantejament total de la línia de costa i començar la seva deconstrucció

En la gestió del litoral estem assistint a un tipus de polítiques encaminades només en acontentar els sectors econòmics afectats, especialment el turístic i el de serveis. Les actuacions que s´hi ha fet d´ençà la primera regeneració de platges són clarament contràries a les que s´haurien de començar a plantejar si realment es vol lluitar contra l´escalfament global, la pujada del nivell de l’aigua del mar i intentar minimitzar els seus efectes.

Com sempre, després del temporal els principals sectors afectats van a plorar al polític de torn per aconseguir que els danys que s´han produït siguin reparats ràpidament per a continuar. Els alcaldes reclamen que es reparin els passeigs marítims malmesos i es restitueixi el mobiliari i infraestructures que el temporal s´ha endut. A més, paradoxalment els efectes catastròfics dels temporals són utilitzats per a contractar i accelerar projectes faraònics que com sempre només acabaran beneficiant als Florentinos de torn.

La única solució viable i raonable a tot plegat és començar a parlar de deconstrucció de la línia de costa i naturalització de la zona de platja i rere platja. Les platges fins fa cent setanta anys eren espais de transició i amortiguació entre el medi marítim i el terrestre. La línia fèrria va ser la primera gran alteració. Hem desprotegit la costa degradant les platges i ara, amb el canvi climàtic és cabdal tornar a aquesta concepció de platja. Els temporals marítims sobre la costa seran més freqüents i més forts, i cal un espai que actuï com a esponja i que absorbeixi la virulència dels temporals. I això només s’aconseguirà retornant a la platja tot allò que de mica en mica li hem anat prenent.

Al llarg dels darrers trenta anys, el que s´ha aconseguit amb les actuacions realitzades a la línia de costa és accelerar els problemes i els perills que ens portarà l´escalfament planetari. Enlloc d´intentar minimitzar el problema el que hem fet es sumar i fins i tot multiplicar aquests perills. Caldria retirar totes les infraestructures i serveis des de la N-II fins a la línia de platja: la mateixa N-II, la via del tren, els passeigs marítims, els càmpings de primera línia, els complexos turístics i la gran diversitat d´edificacions de tota mena. Retornar aquest espai a les platges perquè s´hi desenvolupi un sistema dunar i llacunes litorals. La creació d´aquest gran espai és la única cosa que ens protegirà dels embats de les onades i ens permetrà continuar vivint en aquesta estreta llenca de costa que és la comarca del Maresme.