Quines senyoretes més interessants!

La Donzella, Juliola, Guiula, Julivia o Senyoreta (Coris julis) és una espècie de làbrid força comú en els nostres roquissars litorals, entre les algues o les praderies de posidònia. D’aspecte elegant, rere els seus colors llampants s’amaga una història natural molt interessant.

Com la resta de representants del grup, la Juliola és un peix de cos allargassat i comprimit lateralment. Presenta els llavis molsuts, els ulls petits i una única aleta dorsal que és llarga. La Senyoreta és un voraç depredador que menja sobretot: gasteròpodes, eriçons de mar i gambetes, els quals tritura amb la seva potent dentició.

Coris_julis_14-07-05_female

La femella presenta una coloració molt més discreta que els mascles

Aquesta espècie presenta un marcat dimorfisme sexual, els mascles es distingeixen de les femelles pels tres primers radis de l’aleta dorsal que són més llargs. De tota manera, el tret diferencial per a la seva distinció està en la coloració del cos. La femella presenta el ventre clar i el dors de color marró vermellós, mentre que els mascles poden presentar diferents patrons segons es tracti de mascles primaris o secundaris. En general tots tenen una franja vermellosa o ataronjada als costats amb una taca negre darrera l’opercle.

La Donzella és una espècie hermafrodita protogènica, és a dir, en néixer són femelles i amb l´edat esdevenen mascles. El canvi de sexe s’inicia als cinquè any de vida quan l´espècie assoleix una talla d´uns 12 cm. Ara bé, a les poblacions d’aquest peix hi ha una petita proporció de mascles que ho són de manera permanent des del naixement, són els anomenats mascles primaris.

Coris_julis_24-05-07_male

Els colors del mascle no tenen res a envejar als peixos tropicals

La reproducció té lloc entre el maig i l’agost amb una conducta força curiosa que s’inicia quan el mascle dominant neda amb l’aleta dorsal aixecada i amb un comportament molt territorial. A la parada nupcial el mascle i la femella pugen a la superfície on té lloc la fecundació que, és externa. En aquest moment la parella es veu acompanyada pels mascles primaris que aprofiten l’ocasió per a fecundar també els ous alliberats per la femella. La fressa és al capvespre.

En ser una espècie eminentment litoral, les seves captures la realitzen especialment els pescadors esportius, sent baix el seu interès comercial. Les captures amb canya o amb el volantí són destacables sobretot quan es calen prop de les roques. Els pescadors artesanals les poden agafar amb els tresmalls i les soltes.

guiula

Captivat per la seva bellesa, l´Eduard va alliberar aquest guiula que va pescar. Foto: Eduard Marquès

Hi ha una mena de nanses anomenades gambines o, en alguns punts de l´Alt Empordà també anomenades guiuleres, que es calen a les roques litorals fent servir com a esquer eriçons esmicolats que atreuen a les Julioles. Les guiuleres s´usaven de manera tradicional per a la pesca d’aquesta espècie a les cales i platges del Cap de Creus.

Recordo encara, ara ja fa uns quants anys, a Cala Prona, veure utilitzar aquest enginy. Us puc assegurar que en pocs minuts es van capturar un bon grapat de guiules que, encara vives, les van fregir en oli roent al mateix refugi. L’àpat, al qual em van convidar, va consistir en el peix fregit acompanyat d’unes llesques de pa amb tomàquet i un porró de vi. Us asseguro que la seva carn estava exquisida.

Hivern de garotes

tenim erissusLes garotes són una de les menges de mar més exquisides i exclusives que es poden fer actualment. El que avui és un plat selecte a l’abast de les butxaques més plenes, no fa tants anys era una menja col•lectiva de les classes populars en gairebé tots els pobles mariners. Antigament la gent feia aquests àpats comunals directament a les platges. Les colles es trobaven vora el mar i allí capturaven i menjaven les garotes. La carn s’agafava amb els dits i s’acompanyava amb un bocí de pa i un trago vi.

Quan consumim garotes, l’única part comestible de l’animal és el seu aparell genital, format per cinc gònades d’una tonalitat ataronjat fort. El seu gust és intens i penetrable i és com fer-li una queixalada al mar. Es pesquen directament amb les mans, en apnea o bé fent servir un “garoter” o “canya garotera”, un ormeig molt simple consistent en una canya que està oberta per un dels extrems per on es fa pressió sobre la garota i es gira per tal de deslliurar-la del fons.

eriçons1

Les tres espècies de garota que es consumeixen a casa nostra: la garota de roca, la garota negre i la garota violeta. (foto: Jordi Regàs CIB)

Darrera el mot garota, hi ha diverses espècies de eriçons de mar: la garota de roca o Paracentrotus lividus, la garota negre o Arbacia lixula i la garota violeta o Sphaerechinus granularis. De totes, però la més comuna és la primera.

Les garotes són animals equinoderms: com les estrelles de mar, els cogombres de mar o els lliris de mar. Com tots els representants d’aquest grup el seu cos presenten una simetria pentaradiada. El seu cos té forma globulari està envoltada de punxes. A la part inferior s’hi troba la boca amb una potent mandíbula. Viuen format grups sobre fos rocosos fins a uns 30 m de fondària on són capaços de perforar cavitats en la roca.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Fons de garotes

Depenen de l´indert pot agafar diversos noms: garoina, garota, oriç, urís, garota de roca, eriçó de mar, capellà, cassoleta, castanya de mar, olleta, paparinell o bogamarí entre d´altres. Una mostra més de la riquesa dialectal de la nostra llengua.

La temporada de la garota és entre els mesos de tardor i hivern, malgrat que el gener, a causa de les minves, és la millor època de l’any per a recol•lectar-les i consumir-les.

A partir de l’any 2007, la Generalitat va haver de regular la pesca de garotes. Ja que les poblacions d’aquestes espècies havien reculat de forma molt significativa degut a la captura il.legal. Avui la seva recol•lecció i comercialització està estrictament regulada, malgrat aquest fet, cada anys hi ha més furtius que fan la temporada de la garota i que estant posant en seriós perill una tradició ancestral.

GAROTES A TAULA

Les garotes a taula

Diversos pobles de la Costa Brava organitzen jornades gastronòmiques entorn de la garota com Palafrugell, on des del 1992 cada any té lloc la Garoinada. Aquest esdeveniment es celebra en ple hivern quan l’espècie està en el seu millor moment.