La garbinada d´inici d´any

A la memòria de l’Alfred i de l’Agustí que han deixat la seva vida en aquest episodi de vent. Companys, ens trobarem al mar.

Des d´inicis d´any i fins fa ben pocs dies, la situació meteorològica marina ha estat dominada per una potent garbinada. Malgrat que a la nostra costa els temporals de garbí solen ser més habituals que no pas les llevantades, la peculiaritat d´aquest episodi ha estat: la força amb què ha bufat el vent, convertint-se en un temporal dur, la durada de l´episodi que ha estat insòlitament llarg i l´època de l´any en què es produeix allà on són molt més habituals les llevantades o bé els períodes anticiclònics de minves, que no pas el vent de garbí.

isobares 10gener

Mapa isobàric del dia 10 de gener amb una clara situació de garbinada. La depressió està situada a les illes Britàniques i l´Anticicló al nord d´Âfrica

Aquests dies s’ha arribat a ratxes de vent superiors als 60 km/h que ha alterat substancialment l´estat de la mar aixecant onades de fins a 2,5 m. La xarxa de boies d´onatge han registrat onades de fins a 5 m a mar obert. A la zona litoral han estat freqüents les àrees de forta maror i maregassa i l´impacte de les onades sobre la línia de la costa i les roques ha estat espectacular sense arribar a produir danys en les infraestructures més properes.

Una altre dels efectes d´aquesta ventada ha estat la pujada sobtada de temperatures que, en alguns cassos, s´ha arribat als registres màxims històrics per a un mes de gener. Aquets dies, a molts indrets, els valors s´han situat entre els 21 i els 25 º C, talment com si estiguéssim en plena primavera.

20160111_141301

El temporal de garbí afectant la platja de Calella

En un altre sentit, les conseqüències d’aquest episodi de vent, d’onatge i de mar ha estat la pèrdua de dos companys d’afició. L´Alfred Milà segurament el pioner del caiac de mar a Catalunya i un palista molt experimentat que va desaparèixer en el freu que separa Eivissa de Formentera el passat 5 de gener i l´Agustí Argany un palista barceloní que va sortir de Badalona en direcció a Barcelona el dia 6 de gener i que també està desaparegut.

Aquesta situació tant particular s´explica per la presència d´un potent anticicló al nord d’Àfrica i una àrea de baixes pressions molt ben constituïda a les illes britàniques que ha afectat a bona part del nord oest d’Europa i que ha deixat l´àrea mediterrània exposada a l´entrada de vent de component oest que ha estat la causa d´aquest temporal de vent i mar.

20160111_140814

Garbinada afectant la Costa del Maresme a Sant Pol

Sempre he pensat que quan el garbinet, amable i fresc, típic de l’època més calorosa de l´any, es converteix en un temporal de garbí, aquest es transforma en un vent del que ens n´hem de malfiar. Les garbinades solen ser traïdores en comparació a la tramuntana, molt més noble. A l’estiu les garbinades, que solen ser vents tèrmics, s’aixequen de cop i volta. La gradient de temperatura entre les masses d´aigua i la terra és el responsable. Josep Pla, en referència a aquest vent deia: “Quan fa vent de garbí, la gent s’encongeix, té mal de cap, migranya, depressió, una espècie de malenconia desagradable i aclaparadora. Moltes persones se’n ressenten; el vent les fa patir”.

Aquests fets els coneixen ben bé els pescadors de la costa central catalana que van decidir restar amarrats a port a resguard de la garbinada aquests dies. A la costa del Maresme les garbinades solen erosionar les platges situades a llevant dels ports, aquestes acostumades a acumular sediments per l’efecte barrera de les esculleres, veuen reduïda la seva superfície després d’un episodi de garbí i equilibren d’aquesta forma el balanç global erosió/sedimentació.

Anuncis

La platja és nostra!

L´acabament del setembre coincideix amb la finalització de la temporada de platges, això vol dir que totes les infraestructures i serveis que han estat funcionant durant l´estiu es comencen a desmantellar. Arriba, per alguns, un altre cop, la veritable temporada de platges. I és que entre l´octubre i el maig els indrets on fins fa uns dies eren atapeïts de gent es converteixen en paratges paradisíacs solitaris.

Les carreteres que van cap a la costa tornen a estar buides, el personal ara col•lapsa les vies que van cap als bolets i més endavant les que porten cap a la neu, i és que som una espècie gregària de costums estacionals inalterables. Els aparcaments ara estan buits i les zones blaves han desaparegut com per art de màgia. L´accés a la platges, en definitiva, és molt més senzill.

La Palma-Mar Menuda

Amb l´acabament de la temporada de bany acaben els amuntegaments de gent a les platges. La Mar Menuda de Tossa

La majoria de banyistes s´esfumen amb els primers freds i la roba de bany es substituïda per la d´abric. Les guinguetes de platja estan apunt de finalitzar la concessió anual i comencen a recollir tot allò que els ha servir per a “fer l´agost”. Les tovalloles, els para-sols i les hamaques deixen l´espai que havien ocupat fins llavors a les gavines i als xatracs que, tornen a ser els senyors de la sorra.

Els serveis de salvament també han acabat el contracte i les banderes de perill desapareixen com per art de màgia. Ara només el seny serveix per prendre decisions i es pot gaudir de les onades sense haver de donar explicacions a ningú. De cara a l´any vinent, en lloc d´ incrementar les mesures de control, les sancions i les prohibicions, caldria fer un estudi sobre els negats a les platges que inclogui l´edat i l´estat físic dels mateixos.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

La imatge de Calella de Palfrugell sense barques fondejades només és possible fora de temporada

Les irreverents boies de senyalització comencen a ser desmantellades i els canals de navegació desapareixen. Les boies de fondeig sembla que s´hagin evaporat. Ara el paisatge de molts pobles costaners torna a ser el de sempre, sense la munió de barques que el deterioren.

Les barques tornen al seu hàbitat natural durant la major part de mesos de l´any, l´hivernament en nefastes naus industrials que embruten el paisatge periurbà a les platges i són amuntegades en immenses estanteries a l´espera d´una nova temporada. La majoria dels seus usuaris les faran servir una altre cop una mitjana d´un parell de setmanes a l´any, això sí, si no fa vent. Ens hauríem de fer mirar les repercussions que produeix aquest aparent interès en la nàutica de molts usuaris.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Les platges sense gent només existeixen entre l´octubre i el maig. Cala Taballera del Cap de Creus

Amb la desaparició de les barques acaba el veritable perill pels altres usuaris de la costa. A partir d´ara, els caiaquistes i els submarinistes podran sortir amb la tranquil•litat que dóna el fet de saber que els “dominguerus” ja no naveguen. Les “golondrines” i els llanxes que arrosseguen diverses andròmines de plàstic carregades de gent també deixen d´operar.

En resum, un cop acabada la temporada oficial de platges en comença una altre on alguns que surten tot l´any poden gaudir d´aquests espais de manera tranquil•la i lliure. I és que, malgrat el que pugui semblar, la platja és nostra!, nosaltres en gaudirem i nosaltres ens ocuparem de cuidar-la.

Ciència Ciutadana Col•laborativa

L´investigació oceanogràfica es troba sovint amb limitacions pel gran abast que pren la pressa de dades. A més a més, els pressuposts mai han estat massa esplèndids i més encara en temps de crisi. Allà on no hi arriben ni els investigadors ni els pressupostos, ho podria fer els ciutadans voluntaris. Aquest és el principi de la Ciència Ciutadana, o com els ciutadans poden esdevenir col•laboradors en els projectes de recerca científica.

convencional

Funcionament convencional de les investigacions científiques. Il.lustració: Projecte Citclops

L’accés al medi natural per part de la ciutadania és cada vegada més elevat. Les activitats a l’aire lliure estan en boga. La sensibilització ambiental de molts d´ aquests col•lectius és evident i amb un petit gest podrien contribuir, amb les seves observacions, en la recerca oceanogràfica. Els caiaquistes, en podrien ser un exemple, de la mateixa manera que els afeccionats a la navegació, els escafandristes o fins hi tot els pescadors, també podrien ser col•lectius susceptibles a aquesta col•laboració.

citclops

Ciència ciutadana col.laborativa. Il.lustració: projecte Citclops

Ja existeixen diverses xarxes d´ observadors del mar, on es poden revertir les observacions a la comunitat científica. Un cas particular és el seguiment de les observacions de meduses i d’altres organismes gelatinosos a la nostra costa. A través de Medjelly, on es poden reportar dades a partir d’una app de descàrrega gratuïta.

Els observadors convencionals són els equips de recerca clàssics que treballen en un determinat camp. Els ciutadans investigadors són tots aquells que en la seva activitat poden recollir dades útils pels investigadors: des del meteoròleg afeccionat fins als navegants més experimentats en regates transoceàniques. En aquest sentit, i gràcies al desenvolupament de les noves tecnologies, especialment als smartphones i les app, els ciutadans investigadors s’acaben convertint en observatoris ciutadans. Aquesta és la filosofia del projecte Citclops.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Mesurant el color de l´aigua amb l´escala de colors de Forel Ule

Un dels estudis, a nivell global, que porten més de corcoll als oceanògrafs és com mesurar l’estat de degradació dels mars i oceans de la Terra. En aquest cas, els experiments oceanogràfics són complexos i caríssims, en canvi els ciutadans investigadors poden fàcilment reportar dades sobre aquest fet a partir d’observacions de propietats òptiques de l’aigua com ara el color o la transparència fent sevir instruments senzills com ara els discs de Secchi o a través de l´escala de colors Forel-Ule. Els resultats d’aquestes observacions poden ser enviades al servidor del projecte Citclops a través d’una aplicació web.

boia

La ciència ciutadana, un pas més enllà. Il.lustració: Projecte Citclops

Un pas més enllà, la ciència ciutadana, facilita també que els propis observadors puguin construir els seus aparells de mesura, com en el cas de les boies KdUINO que, amb un baix cost econòmic mesura el coeficient d’extinció de la llum en la columna d’aigua. Un aparell convencional per a mesurar aquests paràmetres té un preu al voltant dels 20.000 €, en canvi, una boia casolana no arriba als 200 €. A més, en la construcció d’aquests enginys hi poden participar els estudiants de secundària i els seus professors, ja que encaixa perfectament en els continguts de l´àrea de tecnologia de l´Educació secundària.

El Cap de Sant Sebastià

Hi ha un tros de costa entre Tamariu i Llafranc que em té el cor robat. Es tracta d’un tram de poc més de dues milles nàutiques presidit per penya-segats imponents coronats a l’extrem més meridional pel majestuós Cap de Sant Sebastià on s’hi troba el far i el conjunt monumental del mateix nom.

Aquí les Cingleres aïllen la plana de l’Empordà de la costa i l’accés al rerepaís des del mar és gairebé impossible. Només des de Cala Pedrosa i des del Cau es pot travessar cap a l’interior, no sense dificultat.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Les imponents cingleres amb la torre de defensa i el far al fons

Els materials geològics són majoritàriament granodiorites amb un cert grau de metamorfisme de contacte, especialment entre Cala Pedrosa i Llafranc on hi predominen les fil•lites i les cornubianites de forma alterna creant contrastos cromàtics excepcionals.

Els altius penya segats són plens d’atzavares, figueres de moro, alzines, pins i la vegetació litoral típica dels ambients rupícoles litorals.

L’entorn ha estat ocupat des de l’antiguitat. Els primers pobladors van ser Íbers i més endavant, durant l’edat mitjana, aquestes fantàstiques talaies inexpugnables van ser utilitzades per a la guaita de les incursions pirates i de les embarcacions sospitoses i així es va construir la torre de defensa. Al S XVII s’hi edifica l’ermita que juntament amb l’hostatgeria, avui reconvertida en hotel de luxe, formen un conjunt monumental de primer ordre.

El paisatge del Cap de Sant Sebastià va ser el lloc on Josep Pla va trobar la seva primera inspiració per a descriure allò que veia al seu entorn: “La carretera de Sant Sebastià esdevingué un pretext de magnífics descobriments quotidians. Un dia, sense saber com, em vaig trobar amb un llapis i un quadern a la mà. Vaig començar a posar adjectius darrera de cada pineda, de cada camp, de cada tros de mar.” (Josep Pla, El meu poble dins El meu país. OC VII).

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Cala Pedrosa, a l´inici del tram, com el seu nom indica, està formada per còdols de mida considerable

Per mar, els dos únics refugis que ens ofereix la costa són Cala Pedrosa i el Cau, també anomenat Cala Gents. Totes dues platges van ser utilitzades durant el s. XVIII per a establir-hi les ”guàrdies de sanitat”, que controlaven les persones susceptibles a patir malalties infeccioses i les posaven en quarantena en aquestes dues platges. En aquest sentit, les barraques de Cala Pedrosa estan documentades des de l’any 1744 i servien per aixoplugar als infectats. Potser deu ser per això que el temple es va consagrar a Sant Sebastià, protector de les epidèmies. Durant la postguerra, la zona del Cau va tenir una intensa activitat de contraban. Els farcells amb la mercaderia d’estraperlo eren amagats a l’interior de les actuals barraques. L’accés des de Terra a aquestes platges és un xic complicat, especialment al Cau, situat a la base del cingle de Romaboira, un penya-segat de 165 m d’alçada.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El Cau forma un racó realment amagat. Les seves barraques solitàries en són els muts testimonis

El far de Sant Sebastià és de primer ordre i la projecció de la seva llum es pot veure més enllà de les 30 milles de distància, cosa que el converteix en el més potent de la costa catalana i un dels de més gran abast del món. Es troba estratègicament situat i és el punt de referència de l’extrem sud oest del Golf de Lleó. A més, juntament amb el far de Favàritx (Menorca), delimita el que hom anomena la Mar Catalana.

Terra de freus

El vent, el vent llagotejà ma nau feliç,
el vent que mesurava de banda a banda el freu
¿Quin amor aquell dia domà l’imperi greu
del vent, que sobre el mar m’obrís un calladís
d’ones blaves, per on volés ma nau feliç?

(El darrer freu. Carles Riba)*

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El freu des Bot a Llevant de Sa Boadella

Un freu és un pas estret entre roques. Normalment el terme s’empra quan aquest està “cobert d’aigua”. El mateix mot també pot fer referència a un estret entre muntanyes, talment com un engorjat.

De freus n´hi ha de totes mides. Entre els freus en “majúscules” cal anomenar el magnífic Freu de Sa Claveguera que separa el Cap de Creus de l’Illa de S´encalladora, el Freu de les Formigues entre aquestes illots i el Cap de Planés a la costa de l´Empordanet, o bé Es Freus entre Eivissa i Formentera.

Algunes vegades, l’estret que forma el pas pot estar submergit en el fons marí com en el cas del calador d’arrossegament anomenat Es Freu, que es troba al nord del Maresme.

La Costa Brava és plena de freus i de petits passos només accessibles amb les embarcacions més senzilles. De tota la costa, si algun tram destaca per sobre dels altres, aquest és el  que hi ha pels volts de Lloret.

Entre Santa Cristina i Cala Morisca la costa és molt retallada, amb nombrosos illots que formen molts freus de mida petita, només navegables amb caiac de mar. Tots els racons, els illots, els passos i els freus d’aquest tram de costa tenen una toponímia pròpia coneguda per la “gent de mar”. Aquest patrimoni que, avui corre perill de desaparèixer, és el llegat d’una època on es vivia molt més de “cara al mar”.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

La gran majoria de freus de les platges de lloret només són navegables en caiac.

Entre Santa Cristina i Sa Boadella trobem Es Freu. A la punta de Fenals, torna a aparèixer el mateix topònim. I sota mateix del magnífic casalot de Santa Clotilde es troba el Freu des Bot.

freu-7

Toponimia de la costa entre Santa Cristina i Lloret

Abans de Cala Trons trobem el Freu d´en Sitre, immediatament després el Freu d´en Barbano. Un cop passada la Cala d´en Simon hi ha el Freu Llarg d´en Simon, i desprès de Sa Tortuga el freu del mateix nom.

transfreu6

Toponimia de la costa entre Lloret i Cala Morisca

Abans de Canyelles, trobem el Freu de Sa Goita i el Freu des Safareig i passada aquesta cala, el Freu des Bullents.

Finalment abans d’arribar a Cala Morisca, es localitza el Freu de Sa Fusta i el Freu de Sa Porrassa.

* Aquest poema es basa en un episodi de l’Odissea d’Homer: el darrer viatge que va fer Ulisses des de l’illa de la princesa Nausica fins a la seva pàtria. En aquest cas, aquest darrer freu, fa referència al darrer pas que ha de fer abans d’arribar a Ítaca.

El symposium més humà

Pagaia (353)

Al symposium hi han participat més de dues centes persones de tot el món

Un cop finalitzat el V symposium internacional de kayak de mar i la setmana de paleig, és el moment de fer-ne una valoració.
Ha estat tot un luxe poder tenir a l’abast el bo i millor del kayaking internacional i accedir als coneixements i a la tècnica dels ponents.

Pagaia (211)

Tecnica de paleig amb groenlandes amb el mestre Pastoriza

El fet de conviure tots plegats els 8 dies compartint espais, àpats i sentiments ha fet que la part més humana de l’esdeveniment sigui tant o més important que la part més tècnica.

Per la meva part m’he dedicat tot els symposium a introduir-me en el món de la pala groenlandesa, he començat des del principi. M’he rodejat dels millors especialistes en aquest tipus de tècnica: Tatiana Cappucci, Joan Ramon Pros, Manolo Pastoriza o Greg Stamer. He fet esquimos amb aquest tipus de pala ajudat pel mateix Greg, per la Sonja Ewen i el Des Keaney. Poc a poc van sortint.

Durant la setmana de paleig hem pogut portar a la pràctica l’activitat caiac i entorn que ha estat molt ben acollida. Ara cal polir detalls i ampliar el ventall de possibilitats que ofereix aquesta vessant del caiac de mar.

Pagaia (477)

L´activitat caiac i entorn ha estat un èxit

Totes les sortides de la setmana de paleig s’han fet sense incidències. Malgrat la pluja i el cel tapat la majoria d´estones, el vent ens ha respectat, n´hi ha hagut el necessari per fer a tothom feliç.

Caiac de luxe a Llançà

logo-sympo-PETITCom cada any senar, i ja en fa 10, que els Pagaia del Cap de Creus organitzen el Symposium Internacional de Caiac de Mar. Aquest any arribem al 5è i les ganes per part dels organitzadors són les mateixes que a la primera edició.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El ponents són caiaquistes reconeguts arreu

Certament el caiac de mar és un esport minoritari, però també es una activitat esportiva que esta agafant embranzida en els darrers anys. Vivim en un entorn immillorable per a la pràctica del caiac de mar.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Per uns dies Llançà es convertirà en la ciutat del caiac

Es tot un luxe que a molt pocs quilòmetres de casa s’organitzi aquest esdeveniment i que en ell hi participin els millors palistes tant a nivell nacional com mundial. La llista de ponents és llarguíssima i seria injust no anomenar-los a tots. Seran uns dies per a aprendre i compartir coneixements , tècniques i experiències amb els caiaquistes més experimentats del món.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Nigel Foster, un dels ponents del darrer symposium rescatant a un palista entre les roques

Jo ja m’he reservat les dates per poder escriure-us noves històriesdemar i de caiac.

El caiac i l´entorn

Encara queden alguns racons sense urbanitzar o la natura pren protagonisme

Encara queden alguns racons sense urbanitzar o la natura pren protagonisme

Esport i natura són dos conceptes que en el cas d´algunes disciplines van indissolublement de bracet; la mountain-bike, el senderisme, l’esquí de muntanya o el caiac de mar en són alguns exemples.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Els freus són passos estret on cap altra embarcació hi pot navegar

En el cas del caiac, a diferència d´altres esports, hi ha dos elements que fan que el contacte amb el medi natural sigui més potent i intens. En primer lloc, l´entorn on es desenvolupa l’activitat és més estrany i canviant, sobretot amb una embarcació tan fràgil i senzilla com és un caiac de mar, que no pas els boscos i muntanyes on es practiquen altres esports. En segon lloc, en el cas del caiac de mar, el fet de romandre assegut a uns centímetres de la línia litoral fa que el tracte que hi ha amb el sistema natural sigui de “tú a tú”. Així mateix, l´observació d´elements naturals al mateix nivell que la nostra línia de visió fa molt més propers aquests contactes.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

En la majoria de coves només s´hi pot accedir en caiac

El fet de poder accedir a indrets on cap altra embarcació hi podria passar, i per tant, relativament ben conservats des del punt de vista ambiental li atorga a aquest esport, encara un valor afegit d´autenticitat. Si a tot plegat, hi afegim que el paleig és silenciós i que els caiacs es desplacen sense fer gens de soroll fa que la simbiosi entre medi i piragüista esdevingui perfecta.

Tot l´any es pot navegar en caiac

Tot l´any es pot navegar en caiac

Malgrat que la franja litoral és l’ambient on es desenvolupa bona part de l´activitat dels palistes de mar, amb caiac es pot navegar en la totalitat d´ambients marins i, per tant, es pot accedir a la totalitat de sistemes naturals des dels més costaners fins al mar obert.

Cala Prona

En l’univers personal de cadascú segur que teniu paratges que representen alguna cosa especial en la vostra història. Jo, particularment, tinc una sèrie d’indrets dels quals em sento un dolç presoner i per poc que puc hi solo anar. En ells em sento bé i em carrego d’energies positives; el Coll de Basses al Montnegre, el refugi de la Culassa a les gorgues del Segre molt a prop de Llo i Cala Prona al cor del Cap de Creus i del Mar d’Amunt en són els primers de la meva llista.

DSCN7660Cala Prona, es troba situada a l’extrem més oriental del Golfet, al Mar d’Amunt. Arribar-hi per mar es relativament senzill des del Port de la Selva. Només cal prendre atenció a la previsió meteorològica ja que la tramuntana hi entra directament i podríem tenir problemes si naveguem en caiac. L’accés per terra es molt més complicat, això fa que  Cala Prona sigui  un paratge solitari, especialment fora de temporada.

El refugi de Cala Prona es el més preuat pels pescadors del mar d´Amunt.  La confraria de Cadaqués pagà sumes de diners milionàries a la universitat de la Selva de mar per a garantir-ne el seu us.

El racó format per la platja i el refugi de pescadors està protegit del  vent predominant i segur que aquest recer ha  servit des de temps immemorials als pescadors sorpresos per la tramuntana. La barraca es oberta i d’accés lliure en una part i els seus usuaris solen ser bastant respectuosos.

DSCN8596

Per a mí, una de les millors  coses que es poden fer en aquest món es fer la travessia del Cap de Creus en caiac i passar una nit al refugi de la Prona. Si a més, durant el trajecte hem pescat alguna peça, el fet de cuinar-la al refugi li dona un plus afegit.

El tresor de Cala Prona de Thalassa

I es que sóc feliç amb coses molt banals!