Bon Sant Jordi

Aquí teniu algunes propostes per aquest Sant Jordi. En la tria d’enguany teniu llibres en sintonia amb les meves HDM que us poden ajudar a complementar els continguts que apareixen en aquest espai.

Remeis tradicionals dels pescadors. SUBIRÓS, Rosa Maria. Ed Farell


Aquest treball és el resultat d´una recerca etnogràfica sobre el saber mèdic popular de tretze pobles de pescadors de la Costa Brava. Parla de les pràctiques domèstiques emprades per diagnosticar, prevenir, alleugerar i curar patiments i malalties. Un dels objectius d’aquest llibre és que tot aquest bagatge cultural i tradicional no es perdi en l’oblit.

Manual dels hàbitats litorals de Catalunya. Generalitat de Catalunya Departament de Territori i sostenibilitat

Aquesta publicació és fruit de la col·laboració entre el CSIC-CEAB de Blanes i el Departament de Territori i Sostenibilitat, a través del Servei de Planificació de l’Entorn Natural, de la Direcció General de Polítiques Ambientals, i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
El manual és una descripció dels hàbitats de la franja costanera on trenquen les onades, que és la zona del litoral directament afectada pels esquitxos, i el primer metre de fondària. Es tracta d’un espai fronterer entre la terra i el mar de gran importància ecològica.
Aquest treball ha permès detectar algunes espècies que es consideraven extingides en el nostre litoral ara Cystoseira crinita.

La pesca a Catalunya el 1722 segons un manuscrit de Joan Salvador i Riera. LLEONART, Jordi CAMARASA, Josep M Camarasa

Si en teniu ganes, la Diputació de Barcelona a través del Museu Marítim va editar a l’any 1987 el manuscrit de Joan Salvador i Riera. El treball és de Jordi LLeonart i Josep M Camarasa.
La estructura del manuscrit es basa en una sèrie de preguntes formulades per la Reial Acadèmia de les Ciències de Paris a les quals Salvador respondre manera minuciosa a cadascuna de les preguntes que li són formulades amb una enorme sistematització i que ens pot donar una idea bastant clara de quina era la situació de la pesca en aquells temps.

Històries de mar de la Costa Daurada i del Delta de l´Ebre REVÉS, Ignasi Ed. Sidillà

Històries de pescadors i de peixos emmarcades en la costa sud de Catalunya. L´autor ha cercat homes de mar de Cambrils, de la Cala, de l´Ampolla, del Serrallo, de Calafell, de les Cases d´Alcanar, de Sant Carles de la Ràpita, de Salou, de Torrdembarra, d´Altafulla i de Deltebre per a construir aquestes delicioses Històries de mar.

Exvots mariners, veritables mostres de cultura popular

Un exvot és una ofrena feta a una divinitat en senyal d’agraïment i en compliment d’un vot o en recordança d’un benefici rebut. Consisteix en un objecte que es penja a la paret o al sostre del temple o capella on es venera aquell sant. De fet d´exvots n´hi ha de moltes menes però uns dels més interessants són els exvots de temàtica marítima i marinera.

Aquests eren ofrenes fetes pels pescadors o el mariners beneficiats del “miracle” al sant o a la verge al qual retien devoció en compliment de la promesa feta, normalment relacionada amb la seva intercessió davant d´un tràngol, d´un temporal o bé d´un naufragi. Els navegants quan es trobaven de sobte amb un tràngol inesperat feien la prometença d´oferir un exvot al sant o mare de déu venerada per ells si sortien sans i estalvis d´aquella situació compromesa.

20161228_132017

Ermita de la Mare de Déu de l´esperança a Blanes, conté una interessant col.lecció d´exvots

Normalment l´exvot consistia en la maqueta de l’embarcació en qüestió i aquesta es penjava al sostre de la capella en record del benefici rebut i de la prometença dels afectats. Un bon exemple d´aquest tipus de present és la Coca de Mataró del S.XV.

Malgrat que les maquetes són la forma més popular dels exvots mariners també existeixen retaules policromats que fan el mateix efecte. En aquest cas el gravat il·lustra la penalitat que va acompanyada d´un petit text descriptiu.

En els exvots policromats s´hi poden distingir sempre tres àrees: l’espai diví, situat a la part superior en el qual hi ha la representació de la divinitat, del sant o de la mare de Déu. L´espai humà, que ocupa la major part del retaule i és on s´hi representa el motiu de la prometença, normalment una tempesta. Finalment l´espai escrit, normalment a la part inferior del retaule, on està escrita l´explicació del fet.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El sostre del´ermita de Santa Cristina a Lloret està farcit d´exvots

A l´ermita de la mare de Déu de la Cisa a Premià de dalt hi havia una de les col·leccions d´exvots més importats de casa nostra. Avui, bona part d´ells s´exposen al Museu Marítim de Barcelona. Al Museu d´Arenys de Mar, es conserva una interessant col·lecció d´aquestes peces entre retaules i maquetes de vaixell que provenen de l´ermita del Mont Calvari de la mateixa població. En un d´ells es llegeix: : “Lo patro Domingo Calvet De Barcelona havent corregut gran tormenta ab sa barca de palangre plena d’aigua de 15 fins a 118 sobre de 1761 invocant a SIpa de Monticalvari fou librat ab dos mariners no haventse portantse altrse un cop de mar. En la llanxa del patró Joseph Casa de Arenys que los porta al port de Salou ya Barna”

arenys-5ev2475_0

Exvot amb la imatge d’un salvament marítim (1761) amb els tres espais característics d´aquestes obres. Conservat al Museu d´Arenys. Foto: Museu d´Arenys

La tradició dels exvots ha desaparegut per complert. Fa uns anys, era freqüent de trobar aquestes ofrenes a les ermites a la nostra costa. Avui, amb els avenços tecnològics sobre la predicció meteorologia s´ha perdut en bona mesura la impressibilitat del mar i en conseqüència, aquesta tradició i els exvots conservats fins avui s´han convertit en veritables peces de museu.

En algunes ermites marineres de la nostra costa encara es conserven aquests tresors fruit de la devoció popular. Així a Santa Cristina a Lloret, a Sant Simó a Mataró, a la Mare de Déu de l´Esperança i al Vilar de Blanes o a la Cisa a Premià de Dalt entre d´altres, encara podem admirar aquestes joies de la cultura popular.

Ulls de Sirena

Una de les troballes més preuades d´aquells que busquen a la platja restes d´organismes que els temporals s´han encarregat de dipositar a la sorra són els Ulls de Sirena o Ulls de Santa Llúcia. De totes formes, a casa, sempre les hem anomenat faves per la semblança que tenen amb aquesta lleguminosa.

94408771_2-jpg-1

Segur que si busqueu després d´un temporal trobareu aquest preuat premi

Segons conta la llegenda, Santa Llúcia de Siracusa es va treure els ulls perquè els seus pretendents no pequessin a causa de la seva bellesa i perquè tothom recordés la història d´aquesta màrtir del cristianisme, es van deixar anar al mar milions d´ulls màgics arreu de la Mediterrània.

Però realment que són aquests curiosos elements minerals? Els ulls de Sirena són           l´opercle del gasteròpode Astraea rugosa, anomenat popularment baldufa rugosa. Alguns cargols marins per protegir-se dels depredadors dins de la closca la tanquen literalment amb una porta o opercle que encaixa perfectament amb la seva obertura. En alguns cassos aquest opercle és més aviat corni, com passa amb el cornet o el cargol punxent, en altres vegades la peça que tanca la closca del cargol té consistència mineral.

Nombre de archivo :DSCN2133.JPG Tamaño de archivo :614.6 KB (629327 Bytes) Fecha de la fotografía :2002/11/23 17:58:08 Tamaño de imagen :2048 x 1536 Resolución :72 x 72 ppp Número de bits :canal de 8 bits Atributo Protección :Desactivado Atributo Ocultar :Desactivado ID de la cámara :N/A Modelo :E995 Modo Calidad :NORMAL Modo Medición :Multipatrón Modo Exposición :Automático programado Flash :No Distancia focal :13.9 mm Velocidad del disparador :1/51.9segundo Abertura :F3.2 Compensación de exposición :0 EV Balance del blanco fijo :Automático Objetivo :Incorporado Modo de sincronización del flash :N/A Diferencia de exposición :N/A Programa flexible :N/A Sensibilidad :Auto Nitidez :Automático Modo Curva :N/A Modo Color :COLOR Compensación de tono :AUTOMÁTICO Latitud (GPS) :N/A Longitud (GPS) :N/A Altitud (GPS) :N/A

Astraea rogosa o Bolma rugosa és l´espècie de gasteròpode que conté un opercle calcari o fava amb interes en joieria

El cargol en qüestió, Astraea rugosa, presenta una closca robusta, d´uns 6 centímetres de diàmetre, amb forma més o menys cònica que recorda a una baldufa i té nombroses petites berrugues que li donen un aspecte aspre. La closca presenta set espires molt marcades, algunes amb espines. L´obertura es bastant grossa i de forma més o menys el·líptica tancada per un opercle calcari o fava. La seva coloració és d´una tonalitat gris verdosa, cosa que la fa mimetitzar amb l´entorn. L’obertura és blanca nacrada amb tonalitats ataronjades. Viu sobre substrat rocós infralitoral entre els 10 i els 100 m de profunditat. El seu regim alimentari és bàsicament detritívor.

Els ulls de Sirena tenen forma de botó ovalat i polit d´uns 2 cm de diàmetre. Té dues cares una plana de color blanquinós i més aviat mat i l´altre més rugosa amb tonalitats molt diverses entre les que destaquen els colors ataronjats encara que n´hi ha amb tonalitats verdoses i d´una brillantor molt característica En la cara plana es distingeix fàcilment l´espiral típica dels cargols que recorda l´interior d´un ull.

3pend01_b

Els joiers munten arracades, collarets o penjolls amb les faves

Aquests tresors que trobem a la sorra de les platges barrejats amb fragments d´altres éssers vius s´utilitzen com a modestes pedres precioses per a muntar diverses joies, en especial anells, arracades i penjolls.

La tradició popular esmenta que aquests elements serveixen per a guarir diverses malalties relacionades amb la visió i també per a protegir-se del “mal d´ull”. En aquest cas, la guarició tenia que anar acompanyada del recitat d´uns versos màgics. També es considera que aquests amulets estan relacionats amb la bona sort de qui els troba o de qui els porta.

Dins el recull, Contes despullats, de Josep Palau i Fabra, n´hi ha un de dedicat a aquesta llegenda, espero que us agradi.

Camins de Ronda: un tresor sota els nostres peus

Una de les millors maneres de conèixer la Costa Brava és passejant pels seus Camins de Ronda. Entre el verd dels pins, el roig de les roques i el blau del mar transcorre aquest espectacular itinerari únic en tot el món. La millor manera de gaudir del paisatge, de trobar racons idíl•lics i descobrir petites cales entre majestuosos penya-segats és trescar pels camins de ronda arran del mar. És la Costa Brava en estat pur.

Malauradament avui no existeix encara una interconnexió que uneixi, Blanes amb Port Bou. Aquesta idea idíl•lica topa amb entrebancs de diversos consistoris per temes de responsabilitat civil fet que paradoxalment, no passa en els senders d´alta muntanya del Pirineu per exemple. Aquí a més, algunes edificacions il•legals han mutilat aquest sender ocupant el domini públic amb total imùnitat sense que ningú s´atreveixi a plantar-los cara.

9f06db2df8710f9fb15986d9537585faL´idea seria poder unir tota la Costa Brava per aquests senders peatonals. Caldria unir esforços d´Ajuntaments, de la Generalitat i de la Diputació de Girona per fer realitat aquest somni. De la mateixa manera que a Menorca hi ha el Camí de Cavalls i que després de molts entrebancs amb els propietaris es va arribar a un acord i s´ha constatat que el camí de cavalls genera un tipis turisme respectuós i de qualitat.

De fet hi esta havent certes iniciatives inconnexes que van encaminades a donar als 130 Km de Camins de Ronda el valor excepcional que es mereixen i que passin a ser considerats patrimoni immaterial de la humanitat per part de la UNESCO com a paisatge cultural. Aquest fet que, ara sembla que pren consens i embranzida, ja es va reivindicar fa més de 20. Actualment, en el nou projecte també es volen incloure els camins de ronda de la Costa Vermella fins a Argelers de la Merenda.

12219628_946528192106603_7617351911985302281_n

Aquesta candidatura és una bona oportunitat per preservar aquest patrimoni i per recuperar els trams abandonats i, els ocupats urbanísticament per edificacions privades. A més, aquesta declaració suposaria una molt bona oportunitat per a desenvolupar turisme sostenible i respectuós amb el territori.

Algunes decisions presses darrerament com ara el permís per a la construcció d´un xalet de luxe a la zona del Golfet a Palafrugell, el projecte d´urbanització de Cala Morsica i la modificació del POUM de Tossa per a permetre la construcció d´un port són iniciatives totalment oposades a aquesta candidatura.

97e01ec200ffa55bfa3bc0ba309a83fa_xl

L´origen dels camins de ronda prové de que antigament per aquests corriols les patrulles feien les guàrdies o rondes per a controlar especialment el contraban. També eren usat pels pescadors per anar a pescar amb els arts de platja o en cas de naufragi.

Els camins de ronda són l´excusa per a descobrir i gaudir d´un paisatge únic. De fet avui es pot recórrer bona part d´aquests a través del GR 92 i de diversos senders litorals. Aquest GR es correspon en bastants trams al primitiu camí de Ronda. En alguns casos la urbanització arran de la costa ha tallat el camí i per això el GR també té alguns trams que transcorren per l´interior, molt allunyat del camí de Ronda que es reivindica.

Estimada Posidònia

Per aquest proper Sant Jordi, una proposta poètica i musical.  Bona diada i bones històriesdemar.

Estimada posidònia, estimada,
ara jeus com llençol mutilat
i neteges aquest mar
amb el teu xiuxiueig constant,
i una dansa resistent
que m’endinsa en el millor passat.
Estimada posidònia, estimada.

He crescut contemplant
el poder de la força dels temps,
estimada posidònia,
els meus somnis es tornen reals,
en vull més, vull anar
a una naturalesa tan viva,
i seguir passejant
per l’aspre camí que has marcat.

Valorada immensa glòria
i estimada cada dia amb més pell crivellada,
maltractada molt i massa,
sang de iot a iot tan callada,
sense cap pietat,
ni consciència, ni contemplació,
estimada, un dibuix,
un llençol mutilat. Hem perdut
camps i boscos, terres d’hort
que ja no tornaran mai més.
Ja no es pot ni pensar
ni tampoc tolerar aquesta pèrdua.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Posidonia oceanica un veritable tresor del nostre mar

Lletra: Esteve Portes i David Serra
Música: David Serra (Projecte Mut)
(Del poema ‘Posidònia’ d’E. Portes)

La costa dels jardins

El tram de costa que va des de la Cala de Sa Forcanera a Blanes fins a la platja de la Boadella a Lloret es caracteritza, entre d´altres coses, per tenir en aquest tros de territori tres jardins botànics de primer ordre: el tram comença amb els jardins de Marimurtra, a continuació els jardins de Pinya de Rosa i per acabar els jardins de Santa Clotilde. Dubto que hi hagi cap altre indret en tota la costa Mediterrània amb una concentració tant elevada en aquest tipus d’equipaments.

Marimurtra, ben bé a tocar de Blanes, són els mes concorreguts dels tres. Van des de la Cala de Sa Forcanera, el veritable inici de la Costa Brava, fins a la Cala Bona més coneguda també com a Cala Sant Francesc. A nivell de la línia de costa és distingeix clarament pels miradors i les pèrgoles que hi ha construïdes als marges dels penya-segats.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

La pèrgola dels jardins Marimurtra al costa de Sa Forcanera

Marimurta ocupa una extensió de 16 Ha amb l’omnipresència permanent del blau mediterrani. A més de gaudir dels diferents ambients botànics, un passeig pel jardí permet gaudir dels paisatges típics de la costa Brava. Els jardins van ser dissenyats per Karl Faust al 1921. Faust fou un empresari alemany amb una marcada vocació naturalista que va adquirir els terrenys de l´actual jardí per a fer realitat el seu somni vital. El jardí té més de sis mil espècies diferents de plantes procedents d´arreu del món, algunes en perill d´ extinció o desaparegudes del seu hàbitat original.

Els jardins Pinya de Rosa es troben entre la urbanització de la Cala Sant Francesc i la cala Treumal que separa els termes municipals de Blanes i de Lloret. La propietat i la residència van ser en primera instància de Fernando Rivière.

Pinya de Rosa és molt més que un jardí botànic. Aquest espai natural de 50 Ha està protegit des de l’any 2003 com a PNIN (Paratge Natural d’Interès Nacional). Aquesta mateixa llei preveia la creació d´un òrgan rector per gestionar l’espai cosa que mai es va acabar de constituir i així a l’any 2008 la finca va ser adquirida per un conegut magnat rus que tenia previst destinar-la a ús particular. En aquell moment la comissió d´urbanisme de la Generalitat no va voler exercir el seu dret a retracte ni igualar l’oferta, cosa que va significar “de facto” la pèrdua d’aquest espai per a l’ús públic. Un dels errors més greus que de la història recent de l’especulació urbanística a casa nostra. Uns anys més tard el propietari dels terrenys va decidir tancar el jardí botànic, la part més visitada de a finca, com a resposta a la negativa que Urbanisme li posà a l’hora de reformar la Masia del Sol, el seu habitatge particular.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El Mas senyorial de Santa Clotilde a tocar de la platja de Sa Boadella

Els Jardins de Santa Clotilde es troben al voltant de l’impressionant casalot del mateix nom que es troba a llevant de la platja de La Boadella. Van ser dissenyats a l’any 1919 amb una clara estètica renaixentista d’influències italianes per Nicolau Rubió i Tudurí, un dels principals paisatgistes d´aquells temps, per encàrrec del seu propietari, el Marquès de Roviralta que els va voler construir com a homenatge a la seva esposa, Clotilde Rocamora, i per això durant molts anys han estat exclusivament privats.

L’atractiu de les 2,5 Ha dels jardins be donat per l´entorn on està ubicat, un paisatge únic amb unes vistes impressionants. Fins i tot Josep Pla en la seva “Guia de la Costa Brava” escriu “la gran escalinata, flanqueada de soberbios cipreses, encarada sobre la punta de Santa Cristina, produce una impresión imborrable y es uno de los momentos más bellos de la costa”.

Peix per Nadal

Nadal és època de consum, de disbauxa econòmica i gastronòmica on el peix i el marisc ocupen un lloc destacat. El mercat central del peix a Mercabarna abasteix més de la meitat del peix que es consumeixen a les llars catalanes aquests dies. De promig, distribuiran aquestes festes de nadal més de sis mil tones de peix i marisc.

Al marge de la tradicional escudella, l’àpat estrella de les taules catalanes, els plats de peix cada vegada són més present en les opulentes taules nadalenques. Des dels fumats nòrdics fins als més exòtics mariscs d’arreu del món o els peixos de bona mida dels pescadors locals per a ser enfornats.

Però, com podríem contribuir a què els nostres àpats de peix fossin el màxim de sostenibles?

2012-08-21 19.24.26

Aquests dies les peixateries estan plenes de gom a gom

La resposta a aquesta pregunta passa pel consum de productes de proximitat, fresc i de temporada, cosa no sempre fàcil perquè dins dels grup dels peixos i del marisc, aquests dies hi ha unes espècies vedets que, són les més demandades: el lluç, el rap, les dorades de bona mida, les gambes, les ostres, les llagostes o els llamàntols es converteixen en el reis de la taula competint amb l´escudella, el capó o els canalons.

Conèixer amb precisió la procedència del peix i del marisc que pretenem consumir és una de les coses més difícils d’esbrinar en aquestes dates. La gran demanda fa que arribi producte d´arreu del món. Una mateixa espècie pot provenir d´Estats Units, del Sud est Asiàtic, dels països nòrdics o de les llotges catalanes.

gambaroja

La gamba vermella, una de les reines d´aquestes festes

Dins dels consells per a un consum responsable de peix en aquestes festes hi ha el fet d´escollir peix “salvatge”, capturat amb arts de pesca selectius i respectuosos amb el medi ambient, amb certificació de qualitat i refusar aquells productes provinents de l´aqüicultura intensiva, ja que normalment el seu engreix produeix impactes importants en l´entorn. En el cas dels cultius marins, que representen quasi la meitat de la producció mundial d’espècies comestibles, també ens hauríem d’informar de l’impacte que produeixen les piscifactories en el entorn i sobre les poblacions de pescadors locals. Evidentment, com sempre, hauríem de refusar els exemplars immadurs que no arriben a la talla mínima.

Si aneu a comprar el peix als supermercats, procureu buscar aquelles espècies que portin segells de qualitat com el MSC que certifiquin la seva pesca responsable i respectuosa amb les comunitats locals de pescadors. La certificació MSC és una garantia de respecte i sostenibilitat. Com a actors responsables hem d’exigir saber on s’ha capturat cada espècie, el sistema de pesca utilitzat i si és una espècie que té la seva població sobreexplotada o no en una determinada àrea geogràfica.

Bones festes a totes i tots i bones històriesdemar

Espardenyes: menja de rics

“Un dels prodigis de pujada de preus en el món de la gastronomia és el de l’holotúria, coneguda amb el nom d’espardenya. Ha estat el producte alimentari que més s’ha encarit, ja que ha passat de no valer res o servir, com a molt, d’esquer, a cotitzar-se a més de cinc mil pessetes el quilo. Cinc mil vegades més és una xifra impressionant.”
(Nèstor Luján, Diccionari Luján de Gastronomia Catalana”, 1990).

L’espardenya (Stichopus regalis) és juntament amb les garoines, un dels pocs equinoderms comestibles. Formen part, juntament amb els cogombres de mar, del grup dels holoturioïdeus. Com tots els representants d´aquest grup presenten el cos allargat i cilíndric, de fins a 35 cm de llargària, per aquest motiu, en alguns indrets també se les anomena llongo o llonguet. A Andalusia també se les anomena carajos de mar i a les Illes Balears, pardals de moro.

A diferencia de les estrelles de mar, el seu cos presenta externament simetria bilateral, malgrat que la seva organització interna manté encara la simetria pentaradiada típica dels equinoderms.

El seu cos és rugós amb nombrosos peus ambulacrals que li serveixen per desplaçar-s. La seva textura és tova i recoberta d´una pell còrnia de tonalitats ataronjades. La boca està rodejada de tentacles. Les espardenyes viuen sobretot sobre fons fangosos de fins a 800 m de profunditat. Com la resta d’holotúries l’espardenya és una espècie sedimentívora que s´alimenta filtrant els llots del fons marí on viu.

L´espardenya és una de les menges de mar més esquissides

L´espardenya és una de les menges de mar només aptes per a les butxaques plenes.

En realitat, l´espardenya, pròpiament dita, correspon a les bandes musculars que hi ha longitudinalment a l´interior de l’animal. Els pescadors, abans d´arribar a port obren els exemplars amb un ganivet i extreuen l’espardenya amb molta habilitat. Així, despullades de la seva cuirassa és com les trobem en les peixateries i als restaurants.

Alguns exemplar s’allotgen en el seu interior un peix paràsit, Carapus acus anomenat popularment pixota, pixota de llanguet o pamfort que, s´alimenta dels seus òrgans interns. Quan l’espardenya detecta la presencia d´aquest paràsit pot arribar a expulsar les seves vísceres que després tornar a regenerar. Un comportament que també realitzen la resta de cogombres de mar.

espardenya2_640

Espardenyes acabades de captura per un quillat d´arrossegament. Foto: IBO

Les espardenyes es capturen en petites quantitats amb arts d´arrossegament. Històricament només han estat apreciades entre els propis pescadors, especialment a Catalunya, les Illes i el País Valencià. Aquests se les partien amb la morralla que se´n duien a casa. Avui són considerades un producte de luxe només a l´abast de les butxaques més plenes. Roses i sant Carles de la Ràpita concentren el 75 % de les captures actuals d´aquesta espècie.

En els darrers temps de la parella de bou se’n solia agafar bastanta quantitat que, com que no tenia sortida al rotllo, es repartia entre els propis mariners. Quan van començar a agafar anomenada, les espardenyes continuaven formant part de la morralla, però en aquest cas se les venien als primers restaurants que ja en demandaven. A Arenys de mar, a Can Rosario, àntic restaurant garatge Hispania va ser un dels primers llocs on es va popularitzar-ne el consum.

A l’Aisa es consumeixen d´altres espècies d’holotúries també presents en els nostres mar i que per nosaltres no tenen cap mena d’interès comercial, això però és una altre històriademar.

Per Sant Jordi: llibresdemar

Aquí teniu algunes propostes per aquest proper Sant Jordi. En la tria d’engany teniu novetats editorials de primer ordre. Són llibres en sintonia amb les meves històriesdemar que us poden ajudar a ampliar molt més els continguts que apareixen en aquest bloc.

Sin Mala Espina. Guia de consumo responsable de pescado y marisco. CHAPARRO, Lydia. Libros en Acción

portada-guia-copiaEn aquest llibre hi trobareu criteris per tots aquells que esteu convençuts de que un canvi en el model pesquer és possible. Molt en la línia amb les entrades de pesca sostenible i de consum responsable que podeu trobar en el meu bloc. S’avaluen una setantena d’espècies amb interés comercial i les seves recomanacions de consum en funció de la seva sostenibilitat.

Guia de la flora i fauna de la mediterrània. BALLESTEROS, Enric; LLOBET, Toni. Brau Edicions

llobetEs tracta de la darrera novetat de la col•lecció de guies de butxaca de Brau Edicions. Les il•lustracions, com passa en la resta de la col•lecció ha anat a càrrec d’un dels millors en aquest camp, en Toni Llobet. Els continguts i la tria de les espècies són de l´Enric Ballesteros, científic del centre d’estudis Avançats de Blanes.

Un Mar de Conflictes. La pesca a Roses durant l’Antic Règim, 1592-1835 PUJOL I HAMELINK, Marcel. Roses Publicacions Municipals

un mar de conflictesL’obra és una anàlisi del món de la pesca durant l’antic règim. Hi trobareu com s’organitzava el procés extractiu, els sistemes de pesca que s’usaven, com eren les diferents embarcacions de pesca, quina relació hi havia amb el senyor feudal i quins drets tenia sobre la pesca, les pugnes entre els sistemes de pesca tradicionals i els foranis i els conflictes que hi ha hagut al llarg dels segles pels territoris de pesca.

Les Illes del Cap de Creus. PLUJÀ i CANALS, Arnald; ALBERTÍ i MAURICI, Joan.

illesArnald Plujà, un dels màxims coneixedors del Cap de Creus ens proposa decobrir les 24 illes que emergeixen al llarg de tota la costa del Cap de Creus i que són una part destacada del patrimoni natural de la zona. Són illes litorals, la mes allunyada es troba a un quilòmetre de la costa, amb un aspecte que les fan úniques. Aquest treball recull la història, la geografia, la geologia i la biologia d’aquestes illes i illots.

Salvem Castell

En un any on les consultes populars han estat en boca de tothom, potser és el moment de recordar de la mobilització de tot un poble contra la especulació urbanística. Es tracta de Palamós i de la campanya Salvem Castell.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Castell és avui. l´única platja verge de la Costa Brava

Al nord de Palamós, Castell, és avui l’única platja verge de tota la Costa Brava. Hagués pogut acabar molt fàcilment com la seva veïna, La Fosca, totalment urbanitzada. Però, la voluntat popular va decidir el seu destí i avui l’espai Natural de Castell – Cap Roig és un focus d’atracció turística pel municipi.

Entre 1985 i 1990 el consistori de Palamós va redactar un nou Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) que substituïa el que hi havia en vigor. Arran d’aquesta modificació, la platja de Castell passava de ser sòl rústic a ser catalogat com a sòl urbanitzable programat. El nou pla preveia la possibilitat d’urbanitzar l’espai verge de Castell (La Plana i Paratge de Castell) amb una urbanització, segons deien, de “baixa densitat”. És a dir gairebé 400 habitatges, un hotel i un camp de golf.

Arran d’aquest canvi normatiu, l’any 1992 es presenten un parell de propostes per urbanitzar la zona. Dues promotores, El castell S.A. i Camo S.A. presenten Plans Parcials per a desenvolupar el sector. Aquest és el detonant que va mobilitzar tot el poble i la creació de la plataforma Salvem Castell.

llibre

La història del moviment ecologista i social Salvem Castell, està recollida en el llibre de Feliu Antúnez

Salvem Castell va recollir 13.124 signatures que, va presentar a l’administració, demanant la requalificació i la protecció dels terrenys. Amb la força del suport popular la plataforma volia incloure els terrenys al PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural) i elaborar-ne un pla de gestió de l’espai.

L’Ajuntament, davant la pressió de les empreses promotores per una banda i pel suport popular en forma de signatures per l’altra, va decidir recórrer a un referèndum perquè fossin els palamosins els que decidissin sobre el futur del seu territori.

El referèndum es dugué a terme el 12 de juny de 1994. La campanya va ser dura i plena de desqualificacions cap a la plataforma ecologista. Salvem Castell va aguantar molt be la pressió i va aconseguir un èxit sense precedents.

taula-castell

Resultats del referèndum sobre la urbanització de Castell

Els partidaris de requalificar els terrenys i impedir les propostes d’urbanització van guanyar pel 70% de vots, amb una participació superior a la meitat del cens. El 15 de juny en un ple extraordinari el consistori va presentar una moció per iniciar els tràmits de la modificació del Pla General i catalogar els terrenys com a sòl no urbanitzable.

De fet però, la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat no va descatalogar els terrenys fins al 2002 i ho va fer obligada per sentencies del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i del Tribunal Suprem. Malauradament però, per a aconseguir la titularitat publica de Castell, la Generalitat va haver de fer front a una indemnització en forma de compra a preu d´or, quan la sentencia del tribunal ja era en ferm.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Castell, a l´hivern, és el paradís

Al llarg de tot el procés es van presentar una trentena de recursos contenciosos als tribunals i una qüestió penal que donen idea de la forta pressió que les immobiliàries van exercir sobre la voluntat popular. Finalment Castell es inclòs al PEIN el 2003 desprès de 10 anys de mobilitzacions ciutadanes.

Com a conseqüència d’aquests fets, l’estat, amb el suport de la Generalitat, va canviar la normativa de consultes populars per evitar que cassos semblants es poguessin repetir i avui, com ja sabeu, una consulta semblant no tindria cap mena de valor legal.