Com cada any per aquesta època s’han lliurat les banderes blaves a les platges i ports de Catalunya. Enguany 90 platges i 24 ports han rebut la distinció. Aquest guardó Europeu l’atorga l’Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor (ADEAC) de la FEE (Fundació d’Educació Ambiental) i indica què els controls sanitaris són correctes segons els criteris establerts per la directiva comunitària d’aigües de bany 76/106/CE. A més també es valoren altres aspectes com les característiques urbanístiques, els serveis que ofereix la platja, els accessos,… En definitiva, es premia molt més la artificialització que no pas la seva pròpia conservació. A Arenys de mar fa un parell d’anys que la platja del Cabaió ha perdut la bandera blava. En aquest cas el fet de ser el pàrking d’estiu més gran de la costa i els continuats abocaments d’aigües fecals des d´amunt en podrien ser la causa.
Per a la majoria, la platja s’associa a Sol, sorra, aigua i esbarjo. Els sistemes naturals han estat arraconats o han desaparegut sota l’asfalt dels passeigs, els serveis o els aparcaments. La platja entesa com a sistema natural s’ha convertit en un munt de sorra, talment com un desert. Tot plegat mena cap a una situació insostenible que ha convertit a les platges en els sistemes naturals degradats del país.
La vegetació típica de platja i les espècies que l´ aprofiten per a relacionar-se, alimentar-se o reproduir-se ha desaparegut. La platja ha passat a ser considerada com a un espai d’ús públic i en la majoria dels casos s’ha de mantenir com a tal i s’han establir plans de d’usos, de sanejament i de conservació que garanteix aquesta nova funció.
Aquests plans moltes vegades estan en contraposició a la concepció de la platja com a espai natural. Un exemple molt clar de tot plegat està en el fet d’utilitzar maquinària pesada per a la neteja, aireig i llaurat de la sorra, la qual cosa perjudica i impedeix el desenvolupament de la vegetació arenícola i/o halòfila o la nidificació de diverses espècies d´aus marines.
A la platja del Cabaió d’Arenys de mar, cada any es repeteix el mateix cicle: durant la primavera les plantes de platja comencen a brotar i a créixer i l’aspecte és digne d’una bona bandera blava.. Amb l´nici de la temporada de bany, la proliferació de “xiringuitus” i els serveis de neteja de la sorra s’encarreguen d’eliminar fins a l’últim brot.
Comparteixo tot el que exposes, Manel! Hi hauria d’haver la bandera negra per penalitzar qui es carrega l’ecosistema!
David, sempre hem viscut de cul al mar
David,
sempre hem viscut de cul al mar.
Precisament avui he parlat amb els de la FEE per una consulta i es un joc d’ous, em diuen que cap platja catalana (tot i estar publicades a la seva web) te encara la bandera blava de 2013 ja que les tenen ells a sobre la taula i a punt per entregar encara…. i que son molt conscients de que degut a les retallades moltes platges no assoliran els objectius fins el 1 de Juliol degut al retard del serveis en la majoria de platges, serveis que per altre part son més turístics i d’imatge, com tu comentes, i res o poc tenen a veure amb la natural ni conservació del litoral.
Salut 🙂
Mira! podríem parlar també del desastrós plan de regenerasión de costas, allà on cada temporada s’enterraven a mar milions de pessetes que el primer temporal de llevant s’enduria irremeiablement… però és clar, els banyistes manen… i de les campanyes a Balears per retirar la tant molestes fulles de posidònia!! home! que no ho veuen que molesten el tacte del caminar als banyistes??! què hi foten unes maleïdes fullaraques a la platja??!! on s’és vist??!! tractem la platja com l’extensió de la civilització urbanitzada, volent extendre els límits de l’antropització més enllà de la línia de costa. Algun dia ho veurem corregit i esperem no sigui massa tard.
Retroenllaç: Una platja viva: les plantes | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: Hi ha encara platges verges? | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: Hi ha encara platges verges? | HISTÒRIESDEMAR | Des del Meu Racó de Món