Haurem de menjar meduses?

platja-001

Imatges de platges plenes de meduses són cada vegada més freqüents

Com cada estiu, en plena temporada de platja, les meduses es tornen el malson de banyistes i gestors. De fet, durant els períodes estivals és quan són més abundants i formen veritables eixams. Això es degut a que els corrents marins i els vent tèrmics com la marinada, les apropen des de mar obert fins a “pet d´ona”.

Aquesta augment de meduses a les platges en els darrers anys és un fet constatat per la comunitat científica. Les raons cal buscar-les a la combinació de diversos factors que tenen com a denominador comú l’activitat humana. Els mitjans de comunicació cada any per aquesta època tracten aquest tema de manera més o menys alarmista segons els fets.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

La barqueta de Sant Pere és una medusa inofensiva que forma eixams considerables

Les “plagues” de meduses ens les hem de prendre com un senyal d´alerta que ens fa el mar. I és que alguna cosa no funciona del tot bé quan apareixen aquests animals. Entre les raons per explicar aquest fenomen hi ha la sobrepesca i la desaparició dels grans depredadors de la xarxa tròfica, cosa que fa que aquests llocs en la cadena alimentària siguin ocupats per les meduses i que aquestes proliferin i augmentin les seves poblacions. La contaminació i la eutrofització de les aigües litorals també es responsable d’aquest increment. En aquest sentit, qualsevol causa que alteri l’equilibri ecològic fa que hi hagi espècies que vegin reduïdes les seves poblacions i d’altres com les meduses, que augmentin.
Un altre grup de raons per explicar aquest augment rau en les conseqüències globals del canvi climàtic, així s’ha relacionat aquest fenomen amb les oscil•lacions que pateixen els grans corrents marins oceànics i en la intensitat de “el niño”. En general, l’augment de la temperatura de les masses d´aigua també incideix en accelerar el seu cicle biològic, i en conseqüència, en augmentar la seva taxa reproductiva. Malgrat tot, la comunitat científica no disposa de suficients sèries de dades per relacionar causa amb efecte.

DSCN2225

La medusa luminescent és bastant freqüent al litoral català

Però, sabem realment què són les meduses? Les meduses són un grup d’éssers vius molt primitiu. Pertanyen, juntament amb les gorgònies i els coralls, al fílum dels cnidaris. La seva organització interna és bastant senzilla sense veritables teixits. Són depredadors molt voraços que s’alimenten de petits crustacis (copèpodes), larves i postes de peixos que troben surant al plàncton. El cicle biològic presenta dues fases. Una primera planctònica i sexuada que s’anomena fase medusa i una segona, bentònica i asexuada que és la fase pòlip. A la Mediterrània es coneixen 300 espècies diferents entre les que destaquen a la nostra costa: la Medusa luminescent (Pelagia noctiluca), el Born blau (Rhizostoma pulmo), l´ Ou ferrat (Cotylorhiza tuberculata), la Barqueta de Sant Pere (Velella velella) o la Caravel•la portuguesa (Physalia physalis). Aquesta darrera, malgrat ser una espècie molt poc freqüent en aigües litorals, la seva picada pot arribar a ser mortal.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Entre les meduses que podrien arribar a tenir un cert interés alimentari hi ha l´ou ferrat

La FAO s’ha afegit a donar el seu punt de vista a aquest problema i recomana introduir aquestes espècies en el consum humà. De fet, la cuina tradicional asiàtica ja inclou plats preparats amb meduses i cuines més properes han fet els primers passos. Malgrat tot, aquesta recomanació està encara molt lluny de ser una realitat i a més el valor nutritiu de les meduses es baixíssim, el 95% de la seva massa corporal està composta d’aigua. De fet la millor manera de lluitar contra les meduses és potenciar-ne els seus depredadors naturals com ara la Tortuga babaua (Caretta caretta) o el Peix lluna (Mola mola).

5 pensaments sobre “Haurem de menjar meduses?

  1. Vaja, amb les meduses, el mateix que amb els dragats de sorra. Si tenim uns ports i espigons amb els quals hem canviat la deriva detrítica marina, enlloc de restituir les corrents marines originals, doncs enterrem milions d’euros en bombejar sorra del fons cap a la costa…. i de retruc, creem altres problemes. Molt bé.

    I ara què, amb les meduses? com que tenim eutrofització i pocs depredadors, la solució és posar-nos a menjar meduses com a desesperats? bona solució aquesta!
    Em sembla un error intentar arreglar un problema, atacant-ne les conseqüències, no pas la seva arrel. Si ens posem a menjar meduses, no deixes de tenir uns problemes que te’n segueixen generant.

    El que ens queda per tracat el mar com el que és. No hem après gaire.

  2. Retroenllaç: Han tancat la platja | HISTÒRIESDEMAR

  3. Retroenllaç: Eixams de Meduses | HISTÒRIESDEMAR

  4. Retroenllaç: El sorell: un peix amb mala premsa | HISTÒRIESDEMAR

  5. Retroenllaç: DIari de campanya: Quarta setmana | HISTÒRIESDEMAR

Deixa un comentari