Corbs marins maresmencs

Tots aquells que sou usuaris de les platges de l’Alt Maresme segur que us heu adonat que d’uns anys ençà, la presència de corb marí emplomallat a les roques litorals ha anat en augment. Fins i tot, segur que heu pogut constatar, que aquest ocell no se li fa gens estranya la presència humana a les platges compartint espai amb banyistes.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El corb marí emplomallat és una espècie cada vegada més abundant a les roques de les platges del Maresme

El corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) és una espècie d’au marina que es distribueix per la Mediterrània. Des del punt de vista de la seva conservació, aquest ocell està considerat com a espècie vulnerable i en el Catalogo Español de Espècies Amenazadas es cita com a una espècie d’interès especial.

La població ibèrica de corb marí emplomallat oscil•la al voltant de les 2000 parelles i el gruix més important d’aquestes es troba a les Illes Balears, la principal àrea de cria. A Catalunya la nidificació és rara i es dóna a les platges de la Costa Brava.

A la comarca del Maresme apareixen cites d’aquesta espècie a partir dels anys 80. Ha estat però en els darrers anys quan el corb marí ha experimentat un augment més espectacular, sobretot al nord de la comarca: les Roques Blanques a Canet, les Roques de la Murtra a Sant Pol, la Roca Grossa a Calella i ja a la comarca de la Selva, a la punta de Santa Anna a Blanes.

Durant l’any, els màxims en les poblacions d’aquesta au a les platges del Maresme es dóna als mesos d’estiu i als inicis de la tardor, just abans de retornar a les seves àrees de nidificació. Això vol dir que l’època que estan al Maresme coincideix amb el final de la seva cria i que venen a les nostra costa per alimentar-se, fent servir les roques com a dormidor i com a lloc de descans. Aquesta espècie cria a partir del mes de gener a les Balears i es dispersen a partir del maig, arribant a la costa catalana per mudar i alimentar-se a l’estiu.

grafic

Evolució de la població de corb marí emplomallat a la Roca Grossa. Font: Enric Badosa

El biòleg Enric Badosa, des de l’any 97 està fent un seguiment de les colònies maresmenques d’aquest ocell i en especial dels exemplars de la Roca Grossa. En els anys d´estudi ha pogut observar exemplars anellats a les Balears.

L25. 4

Individu anellat a la Roca Grossa de Calella. Foto: Enric Badosa

Amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement d’aquesta espècie i la dinàmica de les seves poblacions, Badosa proposa l´anellament dels exemplars per poder fer un seguiment dels seus moviments i els patrons de muda. En aquest sentit, els col•lectius que es mouen sovint per la línia litoral com ara els caiaquistes, podrien contribuir al projecte fent les lectures de les anelles dels corbs marins que observin i enviant les dades als científics. Un exemple més de ciència ciutadana col•laborativa.

En un altre ordre de coses seria molt interessant conèixer les raons per les quals el corb marí tria la costa del Maresme per a la seva alimentació. Estudis realitzats indiquen que en la dieta d’aquesta au hi juga un paper molt important el sonso (Gymnammodytes cicerellus). El treball hauria de contrastar les dades de l’augment de les poblacions de corb marí al Maresme amb les dates de la recuperació d’aquesta pesquera. I és que els beneficis de les bones pràctiques en el sector pesquer van més enllà dels guanys econòmics i aquest en podria ser un bon exemple.

5 pensaments sobre “Corbs marins maresmencs

  1. Retroenllaç: La costa de Tossa: terra de coves | HISTÒRIESDEMAR

  2. Retroenllaç: A pet d´ona: una declaració de principis | HISTÒRIESDEMAR

  3. Retroenllaç: Corbs marins nidificants | HISTÒRIESDEMAR

Deixa un comentari